Salvem l'Empordà de purins ha fet al·legacions al nou decret de dejeccions ramaderes que la Generalitat ha tret a informació pública perquè creu que no és prou contundent per combatre la «preocupant i greu» situació de contaminació de les aigües subterrànies.

En el cas de l'Alt Empordà, la meitat dels municipis de la comarca tenen els aqüífers contaminats i hi ha una cinquantena d'expedients de noves granges o ampliacions en tramitació que podrien sumar 100.000 nous caps de bestiar en els pròxims anys, fent pujar la xifra als 475.000.

Membres de la plataforma, amb màscares de porc, van presentar al·legacions a la seu d'Agricultura a Figueres. L'entitat va entrar a la delegació d'Agricultura de la Generalitat a Figueres 34 pàgines d'al·legacions que proposen mesures més restrictives al nou decret. A la mateixa hora ho van fer el Grup de Defensa del Ter (GDT), a Vic, i els Naturalistes de Girona (ANG), a Girona.

La principal demanda, com han fet altres entitats del territori, és que Catalunya sigui declarada zona vulnerable i que les actuals zones vulnerables passin a considerar-se «vulnerades», una mesura que ja han pres altres països.

Al marge de les al·legacions, també reclamen al Departament d'Agricultura que els controls previstos a la nova normativa siguin «reals i efectius». Només així, diuen, es podrà «reduir i prevenir la contaminació pels nitrats d'origen agrari».

Manifesten que estan completament en desacord amb el fet que en el nou Decret s'afirmi que «els darrers anys no hi hagut canvis significatius de les aigües subterrànies respecte al nivell de nitrats».

Apunten que, segons una avaluació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en les darreres revisions «els darrers anys no hi hagut canvis significatius de les aigües subterrànies respecte al nivell de nitrats».

Aqüífers contaminats

Una altra dada alarmant, diuen, és que «l'excés de nitrat provoca el mal estat en un 41% de les masses d'aigua subterrània a Catalunya», cosa que suposa que «gairebé la meitat dels aqüífers de Catalunya està contaminada».

Creuen que el nou decret ha de servir per aplicar mesures que canviïn la tendència en comptes d'afavorir que hi hagi més explotacions.

El moviment va sorgir a la comarca l'any passat des de diferents plataformes contràries a projectes en algunes poblacions a les que es va afegir Iaeden. Volen una moratòria per impedir que se n'obrin més.