L'Ajuntament de Llançà indemnitzarà amb 203.248,46 euros el propietari d'un habitatge que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar enderrocar el 2012. L'alcalde, Pere Vila, diu que tenen feta una reserva de pressupost des de fa quatre anys i que en les properes setmanes abonaran la quantitat.
El cas es remunta a l'any 2003 quan el consistori li va donar llicència per fer unes obres de reforma i ampliació d'un edifici preexistent, tot i que els terrenys només admetien un habitatge unifamiliar.
A la pràctica, els treballs van suposar fer una construcció nova i, després d'un llarg litigi, l'alt tribunal va donar la raó a la veïna que va denunciar el cas i va ordenar que la construcció anés a terra.
L'alcalde, Pere Vila, ha explicat que l'anterior govern (liderat per ERC) va demanar diversos informes (primer a la Diputació de Girona i després a una auditoria privada) per dirimir sobre la indemnització que reclamava la propietat, i que ascendia a més de 480.000 euros.
Tots els informes van concloure que hi havia «coresponsabilitat» i que els «danys2 s'havien de pagar al 50%. Finalment, el cas es va elevar a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, que ha de donar el vist i plau al pagament i que ha arribat a la mateixa conclusió.
Ara hauran de pagar al propietari. La decisió arriba després que la propietat executés la sentència, tirés a terra l'edifici i la filla, en representació seva, reclamés danys i perjudicis a l'Ajuntament.
Malgrat l'Ajuntament li va donar una llicència, el planejament no permetia aquesta actuació i, finalment l'alt tribunal va declarar nul el permís i va obligar a tirar a terra l'edifici.
Els informes dels tècnics
L'alcalde diu que el pagament es farà en les properes setmanes perquè des de fa quatre anys tenen consignació pressupostaria per assumir-lo. Vila admet que hi va haver errades en el procés però insisteix que ells van seguir «els informes dels tècnics perquè sinó ho haguéssim fet hauria estat prevaricació».
La quantitat que es reclama supera els quatre-cents mil euros però pels informes sol·licitats creuen que és la meitat. El cas es va elevar a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat (que és qui ha de donar el permís pel pagament) i ha arribat a la conclusió i proposa una indemnització de 203.248,46 euros pel cost de reposició d'un habitatge de similars característiques (358.791,05 euros), per les despeses relacionades amb l'enderroc (43.705,88 euros) i el lloguer d'un habitatge per suplir el que va haver d'enderrocar (4.000 euros). La propietat en reclamava 483.160,93.
El pagament es farà via arques públiques però Vila ja ha avançat que a estan treballant per aconseguir que les asseguradores (tant de l'Ajuntament com de la resta d'agents implicats en el cas) es facin càrrec del cost de la indemnització.
Un litigi iniciat fa 14 anys
El cas es remunta a l'any 2003 quan l'Ajuntament va atorgar llicència d'obres al promotor per a un edifici situat a tocar de la carretera N-260 entre Llançà i Portbou. En concret, se l'autoritzava a reformar i ampliar l'habitatge en planta baixa i un pis nou en primera planta.
El permís estava viciat d'entrada perquè, segons el planejament vigent, l'immoble es trobava en un terreny que tenia consideració de sòl urbà que només admetia un habitatge unifamiliar aïllat i, en tot cas, fer-hi obres de «consolidació i rehabilitació».
La casa existent, a més, es trobava en situació de volum disconforme perquè no complia amb les separacions respecte als veïns establertes amb posterioritat al pla. Un any després, una veïna va interposar una denúncia davant del consistori per «infracció urbanística».
La denúncia al·legava que les obres que s'estaven fent consistien, en realitat, en la construcció d'un nou edifici de dues plantes ja que, tot i que inicialment, s'havien mantingut tres parets preexistents, finalment s'havien enderrocat per fer-ne de noves. Segons el denunciant, per tant, la llicència no emparava els treballs.
Llicència per reforma i ampliació
Després d'una inspecció, els tècnics directors de l'obra van al·legar que havien hagut de fer l'enderroc perquè l'estructura originària patia moviments pels assentaments de terreny i l'arquitecte assessor de l'Ajuntament va donar aquesta versió per bona. Via decret d'alcaldia, l'Ajuntament va tancar l'assumpte.
La denunciant va endegar la via judicial. Primer amb una recurs contenciós contra el decret, que el jutjat no li va admetre per «desviació processal» i, finalment i a través d'un recurs d'apel·lació, el TSJC li va donar la raó declarant nul·la la llicència i ordenant l'enderroc de l'edificació en una sentència de l'any 2012.
El propietari va executar-la i va enderrocar totalment l'habitatge l'any 2013 i després es va fer la reclamació.
El consistori, que va admetre que la coresponsabilitat de l'afer, va demanar un informe al servei jurídic per fixar la indemnització que és la mateixa que ara proposa la Generalitat.
