La vida a les trinxeres, a través dels ulls de Francesc Boix

Amb només 17 anys, va anar al front d'Aragó i el Segre per immortalitzar la vida de soldats i civils

22.12.2017 | 10:32
La vida a les trinxeres, a través dels ulls de Francesc Boix

"Francesc Boix (Barcelona, 1920- París, 1951) va ser una mena d'heroi, un militant convençut", assegura Ricard Marco, comissari, juntament amb Ramon Barnadas, de l'exposició 'Els primers trets de Francesc Boix', que des del dissabte passat s'exhibeix al Museu de l'Exili, a la Jonquera fins a l'11 de febrer.

La mostra reconstrueix el periple vital inicial d'un Francesc Boix de tan sols 17 anys, que, voluntàriament, marxa al front d´Aragó i, després, al Segre, com a fotògraf, amb la voluntat de captar, amb la seva càmera, la vida quotidiana dels combatents republicans i dels civils.

El seu llegat, recuperat miraculosament, "ens apropa a la gent anònima".

Boix no és un desconegut. Gràcies a les fotografies que va fer i va amagar del camp de Mauthausen, on ingressà el 1941, s'inculparen a caps nazis en els judicis de Nuremberg i Dachau. Malgrat conèixer aquest fragment de la seva vida, que aviat arribarà al cinema, ja que s´està rodant una pel·lícula, el seu passat era una ombra.

El 2013, la Comissió de la Dignitat, per mitjà de Fotoconnexió, una associació integrada per professionals interessats en la fotografia patrimonial, i amb una donació ciutadana, va comprar un fons de 1.368 negatius d'autor desconegut. Aquest havia anat a parar a un col·leccionista de Perpinyà i, després, a un llibreter de vell de Barcelona que el va fer circular.

Els negatius es guardaven en una capsa de fusta amb les sigles Aliança Nacional de la Dona Jove, dues de llautó i fundes d´arxivadors de plàstic. Fotoconnexió creà un grup de treball per digitalitzar les imatges i estudiar-les. Resseguint algunes pistes, com les persones que apareixien en les imatges, esbrinaren que eren de Boix. Ara, els negatius estan dipositats a l´Arxiu Nacional de Catalunya i són consultables en línia.

Marco explica que el fons Boix disposa de dues parts: una dedicada al front d'Aragó i al del riu Segre el 1938, durant la Guerra Civil espanyola, i la resta a la Segona República, Sitges, Montjuïc o retrats femenins fets entre 1930 i 1936 que, gràcies a proves grafològiques, es creu que són de Bartomeu, pare de Francesc, persona que l´inicià en aquest art.

Tot i que Boix vestia, a vegades, de soldat, ell va anar al front com a fotògraf per a revistes de propaganda de la República com Combate o Juliol. "Les seves fotos, però, no són les típiques de la guerra. Ell no busca l'acció ni la notícia, sinó que conviu amb els soldats", diu Marco.

Són aquestes les imatges que s'exposen a la Jonquera, cent trenta instantànies que "expliquen la vida a la trinxera, a la rereguarda, les maniobres, la relació amb la gent dels pobles, com treballen els camps amb la gent, les estones de lleure, algun ball i celebració".

Marco, a més, copsa l'evolució soferta pel treball de Boix al llarg d'aquell any, com es va apropant més a les persones. L´exposició, molt emotiva per gent que va viure la guerra, inclou un catàleg i ha estat produïda per l´Institut d´Estudis Ilerdencs i ja ha itinerat per diferents pobles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema