No, no em vull referir, benvolguts lectors, a la cançó de l' Alejandro Sanz, sinó al fet que, amb tota seguretat, vostès em diran, després de llegir-me, que el que intento endevinar no es correspon -pel cap baix, no mil·limètricament- amb el punt de partida que empro per augurar-lo.

Bé, el cas és que, com en d'altres ocasions, encuriosit i amb ganes de jugar amb les dades, una vegada coneguts els resultats d'aquestes eleccions autonòmiques, les he introduït en una taula de càlcul amb format municipal figuerenc per intentar esbrinar què ens depara el futur electoral proper, tot tenint en compte que, per primera vegada en la història de la ja no tan recent democràcia, un partit no nacionalista (amplio el concepte des de l'independentisme), Ciudadanos, ha estat el més votat, i amb claredat, a la capital alt-empordanesa. Els recordo les xifres: Cs: 5.848; PDeCAT: 5.196; ERC: 4.067; Psc: 2.005; PP: 1.023; CUP: 816 i C en Comú: 778.

Quina seria la composició de la corporació si haguessin estat aquests els valors d'unes municipals? Doncs que Cs obtindria 7 regidors; que el PDeCAT l'igualaria; que ERC pujaria a 4 i que el PSC es veuria reduït a 2 i el PP, a 1. I desapareixerien dels escons municipals aquells que es consideren les esquerres més esquerres de totes les que es fan i es desfan, la CUP i els transformistes denominatius de Podem.

Sí, sí, ja sé què pensaran i els dono d'antuvi la raó, que no és el mateix, que no es tracta dels mateixos escenaris, d'idèntica obra i que canvien els actors; però donin-me, si us plau, encara que només siguin cinc cèntims d'ella, si mantinc que els resultats dels comicis no són producte de l'atzar ni es gesten de la nit al dia, no són conills que els mags polítics treuen de sobte del barret de copa, sinó el producte d'una evolució programàtica que requereix temps i esforços.

I sempre queda en el record aquella imatge de la darrera selecció de papereta generant, si no s'han modificat de manera important les circumstàncies, una tendència a la repetició.

En termes partidistes concrets, les dificultats governatives dels «cinc magnífics» no afecten l'afecció al partit i Cs passa a liderar el sentiment constitucionalista.