a passat un any exacte des que l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip (PDeCAT), va anunciar l'expulsió del PSC del govern després d'arribar a un acord el juny del 2015. Poc després els regidors d'Unió també l'abandonarien. Un 28 de gener del 2017 intens amb què es dilapidava una còmoda majoria «sociovergent» i s'encetaven sis mesos d'estancament. 365 dies després, es respira un clima ben diferent. Marta Felip ha començat el 2018 amb els pressupostos recentment estrenats i l'aprovació de l'expedient per treure a concurs el contracte de neteja. Dues votacions clau en què Felip ha aconseguit majoria absoluta.
Durant aquests dotze mesos, el govern ha hagut de fer equilibris per compensar la seva fragilitat aritmètica a l'Ajuntament de Figueres -amb només 5 regidors de 21- i que es va veure agreujada quan Compromís d'Esquerres va trencar el pacte d'estabilitat i Unió va abandonar el govern. Però més enllà de la necessitat d'un major esforç a l'hora d'arribar a consensos, el trencament ha evidenciat una oposició fragmentada que no ha sigut capaç de tirar endavant una moció de censura.
«Els cinc que vam quedar estàvem disposats a anar a l'oposició si realment hi hagués hagut una altra alternativa de govern», reconeix Marta Felip, conscient de la divisió de forces en el plenari. I durant el primer semestre del 2017 l'Ajuntament va viure una situació de paràlisi. Els pressupostos no es van aprovar definitivament fins al juny i la moció pel Museu del Circ -presentada pel mateix govern i el PP- no va prosperar, desencadenant que Figueres perdés el Festival.
Dotze mesos després, la situació és ben diferent, i no només perquè aleshores tinguessin 11 regidors i ara 5, sinó també per un canvi d'actitud global. La voluntat «més obstruccionista s'ha vist que no funcionava i ara hi ha col·laboració de tots els grups municipals», conclou l'alcaldessa.
Un pacte destinat a morir
El desencadenant del trencament va ser el vot contrari dels socialistes al model de neteja en comissió informativa. «Volíem que primer es votessin els pressupostos i després la licitació del servei; si ho hagués fet així, els figuerencs no haurien sigut ostatges de la brutícia», diu el portaveu del PSC, Pere Casellas.
Les discrepàncies ja s'havien arrossegat durant mesos i ara fa un any van esclatar. Però tant Casellas com Felip admeten, per separat, que el pacte s'hagués acabat trencant mesos més tard arran de la situació política viscuda a Catalunya l'octubre passat.
Aquella va ser la segona vegada que els socialistes sortien escaldats d'un acord de govern amb CiU. L'any 2010, l'executiu encapçalat per Santi Vila (CiU) i el mateix Pere Casellas van partir peres després que Vila expulsés un regidor socialista per l'aparició d'unes factures no autoritzades. Després d'aquestes dues experiències Casellas manifesta que «no té cap interès a estar al govern amb aquesta gent», però no concreta si amb un altre alcaldable que no fos Marta Felip canviaria d'opinió.
La necessitat d'un major consens
Des de l'oposició, la minoria del govern és vista com una possibilitat d'arribar a majors consensos i aconseguir executar les seves propostes. Però no ho atribueixen a una «bona voluntat» del govern sinó a una «necessitat política d'escoltar», assenyala el regidor d'Unió i antic soci de govern Manel Toro. Hi coincideix Maria Àngels Olmedo, regidora del PP: «hem passat de ser els ignorats a tenir-nos en compte».
En aquestes mateixes línies es manté Agnès Lladó, d'ERC, qui qualifica el govern de «circumstància per acabar el mandat i la necessitat fa que hagin de buscar consensos en altres grups».
Per a Òscar Vergés, de Compromís, «no ha sigut senzill assolir amplis consensos i tampoc complir amb els compromisos que van servir per afavorir l'aprovació del pressupost del 2017». La confiança en va sortir afectada i ara, per refer-la, «cal crear oportunitats i espais d'entesa», diu Vergés.
Hi divergeix, amb matisos, Cs, qui assenyala la «falta de capacitat de negociació» com a problema. Héctor Amelló, portaveu del grup, també lamenta «la falta d'iniciativa del govern, que estant en minoria es tanca a arribar a consensos i és incapaç d'acomplir la major part dels acords que firma».
Marta Felip és conscient de la diversitat social i política de la ciutat «i això seguirà en el futur». Així, la governabilitat de Figueres passarà per les concessions entre partits, una situació «molt fàcil», diu, perquè els models de ciutat «no són gens diferents».
Les municipals del 2019 deixaran un escenari tan o més fragmentat que l'actual, en què Marta Felip podria ser, o no, l'alcaldable del PDeCAT per Figueres.
