Figueres tindrà una plaça de l'1 d'octubre

El ple aprova una moció per afegir la data del referèndum sobiranista al nom de la plaça de l'Institut Ramon Muntaner

05.02.2018 | 07:09
La plaça de l´Institut Ramon Muntaner.

L'Ajuntament de Figueres va aprovar ahir rebatejar la plaça de l'Institut Ramon Muntaner com a plaça de l'1 d'octubre de 2017 com a «reconeixement a tots els figuerencs i empordanesos» que durant el dia en què es va celebrar el referèndum van veure «trepitjats els seus drets i llibertats fonamentals».

La moció, presentada pel PDeCAT, ERC i la CUP, va comptar amb el suport d'aquests grups i Compromís d'Esquerres. En canvi, hi van votar en contra el PSC, Ciutadans, PP i els regidors no adscrits.

El document que ahir es va aprovar acorda traslladar a la Comissió del Nomenclàtor la proposta d'afegir el nom de plaça 1 d'octubre de 2017 al de la plaça de l'Institut Ramon Muntaner, el centre més antic d'Espanya. Serà el Nomenclàtor, doncs, el que haurà d'estudiar els punts de la moció i decidir si hi dona el vistiplau.

De fet, el document acordat ahir està lluny de suprimir el nom de la plaça de l'Institut, sinó que el que es proposa és adjuntar-hi la data de l'1 d'octubre i dedicar-la a aquella jornada.

La plaça de l'Institut Ramon Muntaner es va convertir el dia del referèndum en l'epicentre de la «festa ciutadana» i el mateix institut va esdevenir l'espai on es van centralitzar totes les dades provinents dels diferents col·legis electorals.

L'escrit recorda que aquell dia a la comarca «es van viure episodis d'extrema violència contra ciutadans» que volien exercir «el seu legítim dret a votar». Una violència «unilateral» i «desproporcionada». Els grups independentistes defensen el canvi a favor de la memòria històrica i en homenatge a la «festa de la democràcia», mentre que per a Compromís la proposta és un reconeixement a la lluita ciutadana.

Totes les formacions van coincidir a posar sobre la taula la rellevància de la plaça en la història i la cultura figuerenca i el seu pes en la simbologia de la ciutat, motiu pel qual, PDeCAT, ERC i la CUP defensen que no desaparegui el nom original.

Per als contraris a la proposta, tant Cs, PP, PSC o els no adscrits, van coincidir que la proposta alteraria la convivència de la ciutat i «polititza una plaça històrica amb un nom ja consolidat», deia Manel Toro (Unió).

Per a Maria Àngels Olmedo (PP) alimentarà la «crispació i confrontació», i va mostrar-se «trista i decebuda per anar contra la història i la cultura de la ciutat». En la matiexa línia es va mantenir el regidor Héctor Amelló (Cs), qui va qualificar la proposta d'«atac frontal als drets dels catalans», mentre que per a Pere Casellas (PSC) és una «imposició».

A més, van criticar durament que s'hagi alterat el procediment habitual a l'hora de modificar els noms dels carrers. Normalment és a la Comissió del Nomenclàtor on primer es debat la proposta i, si s'hi dona llum verd, posteriorment passa pel plenari.

L'1-O franquista

Més enllà de ser la data en què es va celebrar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, no és només simbòlica per als independentistes, sinó que també està assenyalada en el calendari franquista. El referèndum comparteix jornada, amb 81 anys de diferència, amb el dia en què Franco va ser nomenat cap d'Estat. I d'aquí se'n desprèn la necessitat d'incloure l'any en la proposta del canvi de nom per especificar quin 1 d'octubre s'està commemorant.

Figueres segueix els passos marcats per Girona, que ja va aprovar en el ple de principis de desembre el canvi de nom. En el cas de la capital de la província, es va aprovar per una àmplia majoria rebatejar la plaça de la Constitució com a 1 d'octubre.

De fet, els socialistes gironins, conscients també de la coincidència amb la data franquista, van demanar que s'especifiqués l'any 2017. La reunió del Nomenclàtor de Girona, però, està ajornada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema