Dels 185 alumnes matriculats al centre de primària Josep Pous i Pagès, 143 nens presenten algun tipus d'absentisme escolar. En percentatges, els alumnes que fan campana representen el 77,29% de tot l'alumnat i l'absentisme en els estudiants del barri de Sant Joan va en augment a mesura que van avançant els cursos. Així, un cop s'arriba a l'escolarització secundària, més del 80% dels alumnes de primer d'ESO falten a classe, bé perquè no hi assisteixen voluntàriament o perquè estan expulsats.
De fet, és en el pas de primària a secundària on es perden més estudiants, en un barri on l'any 2010 el 33% dels residents no tenien estudis o eren analfabets. La taxa d'alumnat no absentista a Primària és del 14,05% i d'aquests un 22% és d'ètnia gitana i un 78% de procedència marroquina.
Tot i això, en els últims cinc anys hi ha hagut una millora «significativa» en matèria escolar dins la comunitat gitana. Actualment, gràcies al Pla de Desenvolupament Comunitari, hi ha set membres del col·lectiu que s'han tret el graduat en ESO, dues dones estudien a la universitat i tres més estan fent cicles formatius.
Les dades es recullen en el Pla estratègic del barri on resideix la comunitat gitana de Figueres que es va presentar el dilluns. En el document s'hi recull la «normalització» de l'absentisme, l'abandonament i el fracàs escolar en els alumnes de la comunitat gitana de la ciutat, juntament amb el frau elèctric, la inseguretat ciutadana i la pobresa.
Elevat índex de pobresa
A l'absentisme escolar s'hi suma el fet que la zona nord-oest de Figueres és on hi ha més famílies beneficiàries de la Renda Mínima d'Inserció (RMI). Més de la meitat d'aquestes famílies són d'ètnia gitana i la gran majoria fa més de 5 anys que reben la prestació. Una situació de pobresa econòmica que el document veu com a «crònica».
Malgrat que al barri de Sant Joan és on més pobresa econòmica es visualitza, hi destaca la «poca demanda» d'abonament de rebuts de subministraments. I és que el 25% dels habitatges inspeccionats a la zona entre el 2016 i el 2017 tenien el subministrament elèctric punxat.
Però no tots els fraus elèctrics són per causa de pobresa energètica. Els cossos policials consideren que un dels motius és la conversió d'habitatges en hivernacles pel cultiu de marihuana, però també hi té a veure l'ocupació irregular d'habitatges, que fa que no tinguin accés a la documentació reglamentària per tenir comptadors propis.
La inseguretat ciutadana i les conductes incíviques també queden recollides en la diagnosi del barri figuerenc. De fet, és un del problemes pels quals tant els veïns del barri i com de les rodalies han manifestat la seva preocupació. Arran d'aquest malestar, des del 2015 s'ofereix mediació en comunitat de veïns i s'ha impulsat la imminent instal·lació de càmeres de seguretat. A més, és l'única zona on es realitza patrullatge mixt entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra.
La preocupació s'estén també en la millora de l'espai públic, amb uns estàndards del servei de neteja que el document qualifica d' «insuficients» tant al barri de Sant Joan com al Culubret.
La població que viu al barri de Sant Joan és majoritàriament d'ètnia gitana, amb una població estimada d'uns 1.000 residents, tot i que aquesta dada no queda registrada en el padró municipal i fa «impossible» saber-la amb exactitud. La comunitat gitana va ser traslladada els anys 60 i 70 del centre al nord-oest de la ciutat. Està format per 44 habitatges propietat d'Incasòl, els blocs sindicals (100 habitats) i altres de propietat privada.
Emigració autòctona
La zona nord-oest de la ciutat està patint un decreixement progressiu des dels últims 7 anys. La població autòctona no gitana ha anat emigrant de la perifèria de Figueres i actualment representa el 51% enfront del 72% de l'any 2000, la qual cosa ha afavorit l'arribada de la població immigrada a la zona que tendeix a créixer. A més, hi ha més població jove que a la resta de la ciutat i una població molt envellida lleugerament superior en un barri on predominen les famílies nombroses, els casaments i embarassos adolescents.
