Doncs vegin per on, benvolguts lectors, segons ens explica la companya Anna Font a la seva crònica, en la presentació del Pla Estratègic elaborat per la Comissió del barri de Sant Joan (encara no m'he assebentat d'on s'ha tret aquesta denominació), o barri oest (per què em fa venir a la memòria la famosa West Side Story?), hom considera que front al problema dels talls de llum provocats per uns exccessius consums deguts, sembla ser, principalment als cultius de marihuana, la resposta oficial municipal ha estat convocar una reunió conjunta amb l'associació de veïns «per tal que ells mateixos hi trobin solucions». Genial, surrealista, dalinià, figuerenc a fi de comptes, oi que sí? Perquè, tornem a repertir-ho, Dalí només podia néixer a Figueres.
Em recorda això aquelles manifestacions reivindicatives en les quals es posen al front d'elles les mateixes autoritats reivindicades. A qui invoquen solucions, al cel, com el Tenorio , «llamé al cielo y no me oyó»?
Si volguéssim fer més paral·lelismes fílmics, podríem recordar Kramer contra Kramer, perquè em sembla molt i molt que el que aquí s'està debatent és una lluita de la Llei contra la Llei.
Vull dir que hi ha una clara legislació que mana o, pel cap baix permet, tallar els subministraments elèctrics i sancionar en cas de frau; però també sembla que existeixen disposicions o sentiments socials que impedeixen negar aquest servei, sobretot quan s'al·lega pobresa energètica, encara que combini malament aquesta condició amb la disponibilitat d'aparells d'aire condicionat instal·lats, també contrariant la normativa, a les façanes dels xalets.
Com el Guadiana
En fi, que no es que vulgui extrapolar la qüestió ni donar-li excessiva pompa a l'històric, endogàmic i enquistat problema figuerenc però, en aquest estat de remebrances, m'he recordat del mestre Ortega i el seu axioma sociopolític: « Yo sostengo que el problema catalán... es un problema que no se puede resolver, que sólo se puede conllevar, y al decir esto, conste que significo con ello, no sólo que los demás españoles tenemos que conllevarnos con los catalanes, sino que los catalanes también tienen que conllevarse con los demás españoles».
I penso que sí, penso que, amb alts i baixos, o com el Guadiana (també ho deia Don José), ens hem d'acostumar a conviure en aquesta tessitura.
