L'Alt Empordà és territori de zones humides, en una extensa llista que va des dels Aiguamolls de l'Empordà fins a les desconegudes Basses del Terrisser de Figueres, ara convertides en l'abocador del cultiu de marihuana del sector oest de la ciutat. Lluny del seu passat vinculat a l'ofici de la ceràmica (els terrissaires n'extreien argila i d'aquí el seu nom), actualment es troben en un estat de conservació mediocre. La pèrdua d'oficis tradicionals que usaven l'espai per extreure'n la matèria prima, la sequera i l'incivisme planteja el repte de la seva conservació.

Les Basses del Terrisser, ubicades darrere la presó Puig de les Basses, van sorgir de forma natural com a resultat de l'extracció d'argila. Els seus valors paisatgístics (des d'on s'observa una panoràmica de la conca de la Muga i el castell de Sant Ferran), geològics i didàctics l'han convertit en una zona d'interès natural per preservar. Però amb la mort de l'ofici de terrissaire, la zona va perdre el seu valor d'explotació i les zones humides, propietat de la família Ymbert, van passar a mans de l'Incasol.

Durant prop de 200 anys, l'ofici de terrissaire a Figueres i el cognom Ymbert han anat de bracet, des del segle XVIII -quan ells mateixos s'encarregaven de tota la cadena de producció, des de l'extracció de l'argila a les Basses que tenien en propietat, la cocció i la venda- fins a finals del segle XX amb la botiga com a únic supervivent. «Ja hi havia un Miquel Ymbert terrissaire l'any 1778», recorda el matrimoni format per Albert Ymbert i Maria Escuadra, els últims ceramistes Ymbert de Figueres i els darrers a regentar la botiga situada al número 24 de la Rambla, que va tancar ara fa 23 anys.

Albert Ymbert, el tercer de quatre germans, va ser l'únic que va continuar amb el negoci familiar que el seu pare i el seu avi ja havien heretat del besavi Bonaventura Ymbert Xifre. La terrisseria produïa objectes de parament de la llar, canaleres i elements per a la construcció que coïen ells mateixos en un forn que va treure fum fins a la Guerra Civil.

Dalí i Gala, clients surrealistes

D'entre la clientela de l'època, Salvador Dalí i Gala destacaven per ser els més coneguts i surrealistes de tots. «Ella venia beguda, acompanyada de nois alts i joves. Fins i tot un dia la vam haver de fer fora perquè va obrir la caixa dels diners», recorda el matrimoni Ymbert-Escuadra. Dalí, en canvi, quan entrava a la botiga es comportava «d'allò més normal» i recuperava l'extravagància quan tornava al carrer. Assidu a la ceràmica Ymbert, la vaixella del castell de Púbol duïa el segell dels terrissaires figuerencs.

De l'oblit a la degradació

L'ofici de terrissaire tal com el concebia el besavi Bonaventura Ymbert, i tants artesans de l'època, va morir durant del segle XX. Com en d'altres oficis familiars, la no continuïtat dels fills va obligar a abaixar la persiana i a repensar el futur del local, que actualment acull una botiga d'esports, i va condemnar l'Espai d'Interès Natural de les Basses del Terrisser a la degradació i l'oblit.

Malgrat que la seva protecció s'inclou en el Pla Especial de construcció de la presó Puig de les Basses, no s'hi han fet més actuacions més enllà de la senyalització amb un plafó explicatiu, l'adequació d'un accés i la neteja puntual. La recuperació de les oblidades Basses del Terrisser passarà per protegir l'espai dels abocaments il·legals i impulsar-hi projectes pedagògics i de conservació de l'entorn, que en realçaran els valors mediambientals i permetran recuperar la memòria dels terrissaires figuerencs.