Les xifres de l'última diagnosi sobre la situació de la pobresa a Figueres posa de manifest unes dades alarmants. Gairebé la meitat dels figuerencs està en risc de pobresa o d'exclusió social amb una renda molt per sota de la mitjana catalana i en una ciutat amb uns Serveis Socials «desbordats», tal com ja ha manifestat anteriorment l'Ajuntament.
L'elevat percentatge de ciutadans amb ingressos econòmics baixos és el principal indicador de la pobresa a Figueres, en una ciutat on més de la meitat dels seus ciutadans tenen problemes per arribar a finals de mes. Segons la taxa AROPE, l'any 2017, el 47,8% de la població de Figueres es trobava en risc de pobresa o exclusió social, un percentatge 25,3 punts superior respecte a la població en risc a Catalunya (22,5%).
A la capital de l'Alt Empordà el principal motor del risc social és la pobresa econòmica, és a dir, hi ha un elevat nombre de ciutadans amb ingressos econòmics baixos. Cada figuerenc comptava l'any passat amb una mitjana d'ingressos anuals nets de 9.000 euros, 3.700 menys que en el conjunt de Catalunya (12.660 euros). Però la diferència és encara més gran si es compara la renda familiar disponible per llar entre Figueres (21.742,50 euros) i Catalunya (31.339 euros), amb gairebé deu mil euros de diferència.
Això deriva en diverses privacions materials com no poder anar de vacances almenys una vegada a l'any o fer-se càrrec de despeses econòmiques imprevistes. També es perceben privacions com la de no poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada (24,4%) o no poder permetre's tenir un cotxe (22,1%) o endarrerir-se a l'hora de pagar els rebuts de l'habitatge (18,6%).
La pobresa energètica és el pa de cada dia en tres de cada deu llars, amb dificultats per pagar despeses de serveis d'aigua, llum i calefacció i d'altres que ja no poden ni mantenir l'interior a una bona temperatura. Tot plegat, en una ciutat on la meitat dels seus habitants tenen problemes per arribar a final de mes, amb més població jove que gran (malgrat el sobreenvelliment d'aquesta) i un percentatge d'immigració del 28%, similar al conjunt de la comarca però que duplica la dada catalana.
Malgrat que la pobresa econòmica sol estar vinculada amb una baixa intensitat del treball (atur i precarietat laboral), en el cas de Figueres no es poden associar aquests dos factors, ja que les xifres són pràcticament idèntiques al nivell registrat a tot el país (7,2%).
Menys prestacions socials
I davant d'aquest escenari, el 45% de les llars de Figueres reben prestacions socials, un percentatge molt per sota de la situació de les llars catalanes (61%), malgrat que la taxa de risc de pobresa és molt més elevada a la capital alt-empordanesa. Tot plegat en una ciutat on més de la meitat dels seus habitants viuen en un habitatge pel qual han de pagar lloguer o hipoteca.
L'estudi de pobresa encarregat per l'Ajuntament i acabat a finals d'any també posa el focus en el fracàs escolar. En el cas de l'educació secundària el percentatge és elevat: el 20,2% dels estudiants de quart d'ESO no van superar-lo, en canvi, en el conjunt de Catalunya és només del 13%. La població nascuda a l'Estat espanyol té un nivell d'estudis força superior al de la població estrangera, en una ciutat on dos de cada deu ciutadans té estudis primaris, la mateixa proporció que els que han assolit formació superior.
