No sé si pensar que a Figueres s'ha instal·lat, una vegada aprovats els pressupostos municipals, una espècie de pax romana o si és que, a la chita callando les distintes formacions polítiques van elaborant les estratègies que els permetin a alguns incrementar la seva representació i, als altres, pel cap baix, sobreviure després de la propera contesa electoral.
Perquè no em negaran, benvolguts lectors, amb tots els respectes democràtics a les diverses opcions partidistes, que aquesta situació figuerenca de vuit partits conformant el consistori és insostenible i inconvenient per a les necessitats de bon govern ciutadà. Ho dic perquè en el darrer ple de dijous, l'activitat política prevista arran de les distintes mocions que es presentaven per a la seva discussió i aprovació, que semblava com que cada grup busqués el seu minut de glòria televisiva, es trobava bastant apartada del que podrien ser problemes estrictament locals i semblava com si, més bé, els regidors volguessin erigir-se i actuar com a diputats o, fins i tot, com a membres de no sé quin tipus d'organisme mundial.
Ja saben que un servidor ha estat i segueix sent, malgrat tot i les experiències negatives viscudes, partidari dels governs majoritaris, de governs amb plena capacitat, això sí dins la legalitat, per decidir el present i el futur de les nostres societats. I que, si no funcionen, siguin substituïts per un altre, però també majoritari i no per fragmentacions polítiques.
També soc conscient que serà impossible repetir aquells resultats (a la majoria d'onze em refereixo, no a les sigles partidistes) aconseguits de manera única en la democràcia per Vila (l'excepció a la regla?), i que d'aquella adversa experiència s'ha derivat la casuística actual; però crec que potser, i puix que el sistema electoral de proporcionalitat imperfecta no ho permet, els electors hauríem de fer un esforç, si no el fan els partits, de concentració de vot de manera que els acords posteriors foren més fàcils. Però, en fi, no tinc gaires esperances.
