La façana del Museu de l'Empordà està en restauració. Dimarts van començar els treballs de rehabilitació dels relleus de l'escultor Frederic Marès de la paret principal, després que dilluns ja s'hi veiessin operaris col·locant la bastida i preparant la intervenció. Es tracta de la primera intervenció de restauració i conservació d'aquestes característiques que es realitza a la façana del Museu de l'Empordà des de la seva inauguració el 1971.

L'actuació, que ja ha començat, consistirà en la neteja dels elements escultòrics de pedra de la façana a peu de Rambla. De la rehabilitació se n'encarrega un equip de restauració, dirigit per Idoia Tantull, i consisteix en una neteja mecànica i química dels relleus i la consolidació puntual de les zones erosionades. També es restituiran les lloses de pedra de les pilastres que s'han perdut i s'estabilitzaran les que tenen un lleuger moviment. Els treballs tindran una durada de quatre setmanes i un cost de 7.031 euros.

Segons ha explicat l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, el Museu de l'Empordà haurà d'afrontar l'any que ve una reforma més exhaustiva. «La millora de l'accessibilitat i la recuperació del petit auditori de la planta subterrània» són les obres que preveu executar-hi l'Ajuntament el 2019.

El 14 d'abril també està prevista una intervenció de l'artista Paula Bonet a la façana lateral del carrer Enginyers, fruit del projecte Womart, de l'associació Rebobinart impulsat per la Xarxa Transversal.

Nova direcció

El passat mes de novembre es va incorporar el nou director del Museu de l'Empordà, Eduard Bech, i en poc més de tres mesos l'alcaldessa diu que s'estan veient els primers fruits «malgrat el poc pressupost de què disposa el Museu». «N'estic molt contenta, s'ha fet una bona selecció i ens ho ha demostrat», diu Marta Felip.

Una de les iniciatives de Bech pels propers anys és crear un «laboratori tecnològic» dedicat a la innovació i la col·laboració amb diverses universitats per implementar una «estratègia digital» que dinamitzi el museu i que l'acosti a la ciutadania. Es vol atraure un públic més jove i obrir l'espai a les empreses «per provar productes nous».

En aquesta línia, fa un mes que es va presentar el projecte educatiu que s'està redactant. Batejat com a Museu Empordà Lab, vol convertir-se en un laboratori per a la innovació dels espais d'exposició en col·laboració amb la Universitat de barcelona. S'està treballant en altres projectes amb la Universitat Pompeu Fabra o el Laboratori de Patrimoni.

Representació de la història Els baixos relleus de Frederic Marès daten del 1971, any de la inauguració de la seu actual del Museu de l'Empordà i s'hi representen diversos elements relacionats amb l'Empordà i la seva història: el passat greco-romà i medieval amb Empúries i Carlemany en un dels costats i a l'altre un homenatge a la sardana d'Enric Morera i Joan Maragall.