Aquests darrers dies el Facebook, amb el seu de vegades impertinent capítol Un día como hoy, que mai et deixa indiferent perquè quan no et sotmet a l'enyorança del poeta segons la qual « cualquiera tiempo pasado fue mejor» ho fa a l'assot d'un passatge desagradable, el FB deia, em ve recordant diversos escrits publicats en aquestes pàgines entorn a la qüestió circense, ja des de quan el Festival Internacional del Circ Elefant d'Or podríem dir començava a gatejar, fins no fa gaire mesos quan els figuerencs el vam perdre definitivament.
I ningú podrà dir que, com en el cas del Museu del Cinema, tot ha estat degut a la competència política partidista (PSC-CDC) i al fet que el Gobierno hagi recolzat, com en aquells moments ho va fer amb el binomi nadalenc-gironí, l'opció «capitalina» provincial. No, en aquesta ocasió hi havia una conjunció política astral: els dos ajuntaments, la Diputació i la Generalitat estaven governats pel mateix partit, CDC o, si es vol, PdeCat. És a dir, ha estat la mateixa ciutat, com sempre no per igual sinó amb uns amb més responsabilitats que els altres, la qui s'ha fet l'hara-kiri festivalenc-museístic.Em permeto un recordatori, d'ara fa quatre anys: «... Ja només us avança Montecarlo...». Amb aquestes paraules que, si es vol, es poden considerar encoratjadores i una mica optimistes, sentides a la sala VIP de la carpa del Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres el dia de la cloenda, hom pot resumir el que s'ha aconseguit amb els cinc dies durant els quals la capital empordanesa ho ha estat també mundial de les activitats circenses.
I aquells dies, em deien també a Girona a la Casa de Cultura, amb motiu de la conferència que va desenvolupar la Inés sobre Miquel Mateu i la seva influència a l'Empordà (quan ens farem grans i reconeixerem la seva tasca d'emprenedor, que es diu ara, i mecenes?): «A Figueres teniu un potencial humà que Girona el voldria encara que Nadal digués que es conformava amb el Museu Dalí».
És per tot això que, vistes les crítiques i desaprovacions a les despeses del Festival i del projecte de museu circense, i les unanimitats a altres esdeveniments i actuacions (Acústica i Cinema Las Vegas) arribi a la conclusió que la ciutat té amors maniqueus.
