25 de març de 2018
25.03.2018

Un refugi per a les tortugues a l'Albera

26.03.2018 | 07:04
Un refugi per a les tortugues a l'Albera

La tortuga mediterrània és salvatge –a la península Ibèrica només se'n troben a l'Alt Empordà– i està en perill crític d'extinció. De la tortuga d'Estany als anys 90 es van poder recuperar els últims deu exemplars de la zona del Baix Ter. Són dues de les espècies per les que es vetlla des del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, un refugi dedicat a la protecció d'aquest animal però que també està obert al públic durant uns mesos l'any per a tot aquell que vulgui conèixer les 25 espècies que acullen amb uns tres-cents exemplars.

El centre està situat als terrenys del Santuari del Camp de Garriguella que gestiona l'Associació Amics de la Tortuga de l'Albera i ATA. Aquesta setmana ha obert les portes al públic fins al 31 d'octubre.

El centre rep visites, n'organitza amb escolars i realitza estudis sobre les tortugues. A més, la principal tasca que es porta a terme és la cria en captivitat de les tortugues per tal de reduir la important mortalitat juvenil que es dona a la natura, i així disposar d'un nombre important d'individus per tal de lliberar-los i potenciar les poblacions naturals.

La tortuga de l'Albera i la d'Estany són objecte de programes de reintroducció. El responsable del centre, Joan Budó, remarca que «la tortuga mediterrània és l'estrella perquè és l'única població que queda salvatge». El centre té un petit grup reproductor i cada any n'allibera entre 200 i 300 al medi natural a la serra de l'Albera.

Milions d'anys a la terra

Una vegada a l'hàbitat ha de lluitar contra la tendència que és l'extinció després de milions d'anys sobre la terra. Hi ha una densitat de 0,8 tortugues per hectàrea quan l'habitual seria 7,8, diu Budó.

«Mostèl·lits, els incendis forestals, l'expoli, l'augment de senglars, la depredació i les persones que van a buscar bolets o de cacera i s'emporten exemplars a casa». Són alguns dels perills amb els que conviuen a diari.

La reproducció és molt lenta perquè no poden criar fins que tenen 14 anys. «Hem d'esperar trenta anys per veure els nets, una feina de recuperació de molts i molts anys i això si no els passa res al medi natural», explica Budó.

«L'activitat humana és tan bèstia en el seu hàbitat que estan molt amenaçades» totes les tortugues terrestres del planeta.

Les aquàtiques tampoc estan al marge dels perills d'extinció. Des del centre protegiexen i reintrodueixen la tortuga d'estany després de salvar els deu únics exemplars que quedaven als anys 90. Des del 2000 se n'alliberen anualment al medi. Més de sis-cents han nascut al petit refugi de Garriguella per després ser reintroduïdes a la Conca del Ter.

«Sabem que sobreviuen perquè per satèl·lit se n'ha fet seguiment de totes», remarca Budó, que afegeix que fa quatre anys al Ter es van documentar «les primeres cries nascudes salvatges filles de les primeres que es van alliberar». Aquesta primavera en tornaran a alliberar.

Ara mateix es poden veure cries nascudes fa uns dies de tortuga d'Estany. Fan la posta a la primavera i neixen a l'octubre però tenen un mecanisme per hivernar si la posta va tard. Són de sang freda i a l'hivern moririen.

Exòtiques i depredadores

L'espai és alhora un Centre d'Acolliment per a espècies exòtiques invasores. Una de les principals a Catalunya és la de Florida, comercialitzada des dels anys 70 des del centre i sud dels Estats Units. Se n'han arribat a importar fins a 900.000 l'any abans de prohibir-se.

És agressiva, mossega i moltes persones les abandonaven als rius, on s'han convertit en un perill per a les autòctones per l'agressivitat i les malalties. Se'n troben al Ter, Fluvià, Orlina, Llobregat d'Empordà i en moltes basses i estanys de l'Albera.

El Centre fa tasques per atrapar espècies invasores posant trampes en punts com els Aiguamolls.

Una visita a Garriguella permet apropar-se al món de la tortuga, veure un audiovisual amb imatges reals de tortugues a l'Albera o observar de prop des d'una tortuga del Senegal, que també ajuden a reintroduir al país africà, fins a una mossegadora trobada a l'estany de Banyoles que «et pot tallar un dit d'una mossegada».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema