Altra vegada a través del Facebook, m'arriba una declaració política, en aquest cas del secretari, cap de llista, extinent d'alcalde (per dues vegades) i regidor socialista Pere Casellas, en la qual es lamenta que «En els darrers 12 anys hem tingut governs de marcat caràcter neoliberal a Figueres», encara que reconegui que d'aquesta cabalística xifra (recordin: les dotze tribus d'Israel; els dotze jutges que la governaren; els dotze apòstols; els dotze mesos de l'any; els dotze signes del zodíac; el dia partit en dos blocs de dotze hores; els dotze components de jurats...), en una tercera part ells, el PSC, i ell com a primer mandatari tenen la corresponent alíquota part (recordin els tres anys amb Vila i un i escaig amb Felip), i salvant el fenomen temporal, ja que parla en passat quan els dotze als quals es deu referir són també present i futur fins al maig del 2019.
Però el que més m'ha sobtat ha estat que ha emprat el que a mi m'ha semblat un to agressiu, excessivament adjectivador, més proper al galopant populisme que es va implantant darrerament, que a l'oposició enraonada i assenyada amb el qual sembla reclamar, perquè posa en dubte el caràcter esquerrà d'ERC, la seva única capacitat representativa de l'esquerra. (No sé què en pensarà la CUP). Diu que «... En el moment en què els socialistes ens hem volgut dedicar als ciutadans, als que menys tenen, als més desafavorits socialment i urbanísticament... hem estat expulsats per un govern només preocupat pel confetti, l'aparador, l'estora vermella i el glamur...», la qual cosa «... és explicable si ets un liberal recalcitrant d'un govern de dretes que sense socialistes ni democratacristians simplement governa per als «seus i prou». (Aquí pateix una contradicció o una traïció del subconscient: els democratacristians varen votar a favor de la inversió en el Cinema Las Vegas que és la raó principal de la crítica socialista). La solució que planteja: «... polítiques d'esquerres, sense concessions. A partir d'ara... ja no ens mourem ni un mil·límetre de l'esquerra, ni per pragmatisme, i esperem trobar les complicitats que no hem sabut o volgut trobar a causa d'un context social i polític inexplicablement enverinat els darrers anys». Bé, d'aquí al maig del 19 queda més d'un any.
