Narcís Oliveres i Terrades és definit per aquells que el van conèixer com un home «compromès, implicat i orgullós». L'exsenador i exconseller, nascut a Figueres el 1930, va morir ahir als 88 anys. Doctor en Dret i empresari, però per damunt de tot polític, la seva figura va ser clau en el rumb independentista del PDeCAT.

Oliveres va ser senador per CiU entre el 1982 i el 1993 i conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat en el Govern de Jordi Pujol entre el 1985 i el 1986. Els seus primers passos en política els va fer com a fundador de l'Assemblea de Catalunya a l'Alt Empordà i amb el Reagrupament Socialista i Democràtic del polític figuerenc Josep Pallalch.

Malgrat que el salt a l'àmbit nacional i estatal el va fer com a afiliat d'Unió Democràtica de Catalunya quan es va postular per senador proposat per la figuerenca Concepció Ferrer, que llavors presidia la formació a la ciutat.

Al Senat hi va estar durant tres legislatures (1982, 1986 i 1989), fins que el partit el va relegar al final de les llistes. Aquí es va començar a esquerdar la relació, que acabaria amb la seva adhesió a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Va nomenar Artur Mas

Però abans que s'afiliés a l'altre partit de la coalició, Narcís Oliveres va ser cridat al Palau de la Generalitat pel president Jordi Pujol per fer-lo conseller de Comerç, Consum i Turisme el desembre del 1985. «Pujol es va treure un paper de la butxaca i va instar-lo a nomenar un jove Artur Mas director general de Promoció Comercial», recorda Jordi Xuclà (PDeCAT), diputat al Congrés i alumne d'Oliveres a l'Universitat de Girona.

Va compartir també escenari polític amb Josep López de Lerma, militant del CDC fins al 2011, i exdiputat al Congrés en l'etapa en què Oliveres era senador. «Ell es definia com un home orgullós i cregut i no seré jo qui el desmenteixi. Era una bona persona, però era difícil de portar-li la contrària sense que s'enfadés», diu López de Lerma. Oliveres era també un home de fortes conviccions a qui li «empipava que algú no fos rigorós en política i sempre deia les veritats», rememora Xuclà.

Per l'expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, i company de partit a Unió, «era una persona políticament amb molta personalitat i amb una responsabilitat social important». Malgrat que Narcís Oliveres només va ser conseller sis mesos «aquest període el va impactar molt».

Mestre d'alcaldes

L'exalcalde de l'Escala, Josep Maria Guinart, o el seu homòleg de Figueres, Santi Vila, van comptar amb els consells de Narcís Oliveres en els seus respectius inicis en política en les dues fases de la militància d'Oliveres. «Vaig entrar a Unió justament de la seva mà i he sigut el seu pupil en molts aspectes», explica Guinart.

De fet, Jordi Xuclà i Pere Esteve, aleshores secretari general de CDC, van conduir Oliveres cap a la militància convergent, que va mantenir fins la seva mort, una vegada el partit ja s'havia reconvertit en el PDeCAT.

Narcís Oliveres va ser una de les peces cabdals en el rumb independentista del PDeCAT. I és que, després d'anys en el cor del Senat «va arribar a la conclusió que la reforma d'Espanya era quasi impossible i va evolucionar cap a l'independentisme», afegeix Xuclà. A la ponència del partit el 2012, «Oliveres va ser un ponent clau pel gir cap a l'objectiu de la independència», va assegurar la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal.

El partit li va reconèixer recentment la seva trajectòria en un acte en què hi va assistir, entre d'altres, l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, per qui Narcís Oliveres era «un home bo, un ciutadà exemplar i un patriota català».