El caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres condemnat per amenaçar de mort l'alcaldessa, Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap al·lega que el denunciant li té "animadversió" i que existeix un llarg historial de "problemàtiques" tant amb membres de l'ajuntament com amb els comandaments del cos.

La defensa ha interposat recurs contra la sentència del Jutjat Penal 1 de Figueres que li va imposar una pena d'1 any i 3 mesos de presóli va imposar una pena d'1 any i 3 mesos de presó al caporal després va considerar provat que el juny del 2015 va trucar al cap de Recursos Humans de l'ajuntament i, durant la conversa, li va dir que mataria l'alcaldessa i va fer extensiva l'amenaça a altres comandaments del cos.

En concret, a l'inspector, al sotsinspector i a un sergent de la Guàrdia Urbana. Tot i que la sentència admetia que hi havia mala relació entre el denunciant i el caporal, considerava que el cap de Recursos Humans no tenia intenció de perjudicar el policia. La seva defensa, però, ho posa en dubte i considera que aquesta circumstància "no pot donar validesa" a l'únic testimoni de càrrec contra el caporal.

La defensa, encapçalada per l'advocat Jordi Colomer, ha interposat recurs contra la sentència del Jutjat Penal 1 de Figueres que va imposar una pena d'1 any i 3 mesos de presó al caporal de la Guàrdia Urbana per amenaçar de mort l'alcaldessa i comandaments del cos.

El lletrat argumenta que l'única prova de càrrec que hi ha contra el caporal és la declaració del cap de Recursos Humans de l'ajuntament i considera que no es pot donar "validesa" al seu testimoni perquè existeix una mala relació evident entre denunciat i denunciant.

En concret, considera que existeix "ànim espuri" fruit d'un llarg historial de "problemàtiques" tant amb membres de l'ajuntament com amb els comandaments del cos.

A l'hora de dictar sentència, el jutge va donar plena credibilitat al testimoni del cap de Recursos Humans tot i que admetia que estaven "immersos en un ambient particularment enrarit" que havia desembocat, fins i tot, en expedients oberts al caporal condemnat. La sentència resolia que aquesta circumstància no implicava que el denunciant tingués intenció de perjudicar al caporal. La defensa, però, ho posa en dubte i al recurs exposa tot un seguit de proves per recolzar aquesta mala relació.

Denuncia per animadversió

"Al llarg de tot el procediment, el caporal ha mantingut que la denúncia ha estat interposada contra ell per l'animadversió que manté la part denunciat respecte a ell pel fet de ser delegat sindical i haver existit problemàtiques anteriors", argumenta Colomer.

Entre les proves que considera que el jutjat no ha tingut suficientment en compte hi ha un informe de la Direcció General de Relacions Laborals que conclou que existeixen "conductes hostils sistemàtiques" dels comandaments policials cap als agents, queixes presentades per part del caporal per denunciar la "manca d'actuació" de l'ajuntament o un e-mail on demanava el cessament del cap de Recursos Humans.

"Un cop acreditada l'animadversió, aquesta part defensa que no es pot donar validesa a l'únic testimoni de càrrec existent per desvirtuar la presumpció d'innocència del processat", exposa l'advocat.

Veracitat "desvirtuada"

A més, al recurs també subratlla que el denunciant ha incorregut en nombroses contradiccions en les declaracions que ha fet i que això "desvirtua la veracitat" de l'acusació. "Interessa l'absolució del nostre patrocinat perquè no es donen els requisits jurisprudencials per donar prou credibilitat al testimoni", sol·licita.

La defensa també posa el focus en el fet que, tan bon punt el van denunciar, va ser el mateix caporal qui va entregar "voluntàriament" les armes als Mossos d'Esquadra "desapareixent així el perill que se sustentava i posant en dubte la denúncia presentada perquè el lliurament voluntari de les armes contradiu la voluntat d'atemptar contra ningú".

Per tot això, la defensa demana l'absolució del caporal. Alternativament, però, planteja que en cas que es mantingui la condemna hauria de ser per una falta d'amenaces i no per un delicte perquè els fets daten del 15 de juny del 2015, abans de la modificació del Codi Penal. També planteja que li apliquin una eximent incompleta d'alteració psíquica i una atenuant de dilacions indegudes.

Una tercera línia que planteja la defensa és la nul·litat de les actuacions que farien retornar el cas a instrucció. Colomer subratlla que hi ha hagut una possible vulneració del dret de defensa perquè l'advocat no va poder ser present a les declaracions dels testimonis que es van fer el 22 de setembre del 2015.

Els fets

El Jutjat Penal 1 de Figueres va imposar al caporal una pena d'1 any i 3 mesos de presó per amenaçar de mort l'alcaldessa, Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap. El policia, que estava de baixa en el moment dels fets, va fer extensiva la seva amenaça a altres comandaments del cos. Concretament, a l'inspector, al sotsinspector i a un sergent.

El magistrat va considerar provat que el 19 de juny de 2015 al migdia el caporal va trucar al cap de Recursos Humans de l'Ajuntament després que l'haguessin expedientat.

Durant la conversa, "amb la intenció que les persones a les que s'anava a referir s'acovardissin", va dir-li que mataria l'alcaldessa, l'inspector, el sotsinspector i un sergent del cos. Per fer-ho, va assegurar que tenia "preparats dos carregadors amb setze bales cadascun" i que tant se li'n donava que Felip i els altres comandaments es protegissin amb armilles perquè els dispararia al cap.