Carme Ensesa Montsalvatje, de 93 anys, va morir ahir a S'Agaró. Era filla de Josep Ensesa Gubert, creador de la Ciutat Residencial de S'Agaró, un projecte que va ultimar i consolidar Carme Ensesa, i que s'ha convertit en una de les més emblemàtiques de la Costa Brava i del litoral català. També ha esdevingut una singular mostra del que a principis del segle XX fou el concepte de ciutat-jardí, amb valuoses mostres arreu del món. L'alcalde de Castell-Platja d'Aro i S'Agaró, Joan Giraut, va lamentar ahir la mort de Carme Ensesa i va subratllar la rellevància del paper de la família en la valorització de S'Agaró Vell. "La família Ensesa han estat personatges il·lustres al municipi", va concloure el batlle. El funeral se celebrarà avui a les 12 del migdia a l'església de Nostra Senyora de l'Esperança de S'Agaró.

Carme Ensesa era vídua de Josep Sibils Palau i tenia quatre fills. Va néixer el 3 de setembre de 1920 a Girona, filla de Josep Ensesa i Gubert i Josefina Montsalvatje Iglesies. A més de la tasca desenvolupada pel seu pare, van destacar també els seus avis. Així, per la línia materna, era néta del gran historiador Francesc Montsalvatje Fossas, mentre que el seu avi patern, l'empresari Josep Ensesa Pujades, va destacar en la industria farinera gironina amb la Farinera La Montserrat. El pare de Carme Ensesa el va succeir en la farinera i, a més, va fundar l'empresa Indústries Químiques i Tartàriques, coneguda popularment com "Els Químics".

El pare de Carme Ensesa va morir el 1981, quan encara restava per urbanitzar molta part de S'Agaró, tasca que ella va engegar i executar amb la seva germana Anna.

Malgrat que la concepció de les noves residències es va actualitzar amb un disseny diferent al de fa gairebé un segle, quan s'inicià la promoció de S'Agaró, el conjunt ha mantingut un segell de qualitat i respecte al paisatge, cosa que motivar la seva declaració com a Bé Cultural d'Interès Nacional el 1995 en la catalogació de Patrimoni Històric. També està subjecte a la protecció de la Llei sobre Patrimoni Cultural Català i al Pla Especial de Protecció. Una regulació que ha de permetre la seva preservació com un dels llocs més singulars de Catalunya.

En aquest sentit, destaca la tasca de Carme Ensesa, que es va involucrar en tot moment en la gestió d'un indret amb el qual ella i la seva família s'identificaven. Un exemple és que va formar part com a vocal nata de la comissió delegada de l'Entitat Col·laboradorada de Conservació de S'Agaró des que es va crear, el 1980.