L aprovació provisional per part del Ple del projecte d'EMD de l'Estartit representa la fi d'un llarg procés de tramitació municipal iniciat el 2002. Es tanca un cercle que ens ha de servir per començar a planificar el model futur del municipi, massa condicionat fins ara per aquesta qüestió. No podem oblidar, tampoc, que prèviament s'havia desenvolupat un intens procés segregacionista que va arribar fins al Tribunal Suprem, on l'any 2001 es va tancar definitivament la porta a la creació d'un nou municipi.
Com ja vaig dir durant el Ple i des de la mateixa aprovació inicial del projecte, aquest equip de govern i jo com a alcalde no creiem que fos bo tornar a posposar el debat sobre l'EMD un altre mandat. És més, pensem que el debat sobre la conveniència o no d'una EMD ja està superat d'acord amb la feina feta per molta gent que ens ha precedit, i ara el que calia era tancar el millor expedient possible i enviar-lo a la Generalitat, que és qui té la competència final sobre la seva creació.
Mantenir la incertesa i la indefinició sobre el nou ens hauria comportat tensions i reobrir velles ferides. Calia un gest de responsabilitat, no només amb la reivindicació majoritària d'un poble, sinó amb el conjunt del municipi. Torroella i l'Estartit formen i formaran el mateix municipi, però el decurs de la història ha generat sensibilitats a les quals cal donar resposta amb seny i sentit comú, però mai des de posicionaments de superioritat moral o d'hegemonia d'una part cap a l'altra.
En tot el procés de tramitació de l'expedient hem pogut constatar una maduresa entre la població que no s'ha correspost amb l'actitud d'alguns dels partits a l'oposició. Especialment en la d'ERC i el seu portaveu Josep Maria Rufí, que han construït un discurs fonamentat en la por, el menyspreu i la demagògia impròpia d'un partit d'esquerres, progressista i independentista. Puc entendre que tinguin motius jurídics, administratius, econòmics, polítics o de qualsevol tipus per no defensar l'EMD, però en cap cas puc acceptar el menyspreu amb què han tractat el poble de l'Estartit. Han reduït la seva realitat social al resultat de l'evolució d'un poble de pescadors fruit del boom turístic, l'especulació i alertant del perill d'unes hipotètiques oligarquies. Durant el Ple vaig escoltar arguments ofensius, en cap cas seductors, i pronunciats amb una duresa extrema cap a uns veïns i veïnes que també formen i formaran part del municipi. Amb aquests discursos segur que no es pot demanar complicitat ni engrescar els estartidencs perquè formin part d'un projecte col·lectiu. Tampoc és comprensible aquesta oposició frontal i que en canvi a les al·legacions proposi una reducció de l'àmbit d'actuació de l'EMD. Si és tan dolenta l'EMD per al municipi, per què cal entrar a valorar àmbits?
D'altra banda, tot i que el to ha estat molt diferent, em costa entendre també l'actitud d'UPM, grup que s'ha mostrat a favor de l'EMD, però que hi ha votat en contra perquè no estan d'acord amb la forma com s'ha portat a terme. Consideren que no se'ls ha tingut prou en compte, que no s'ha buscat el seu consens, raons de les quals discrepem rotundament. La seva és una postura contradictòria, tant en el fons com en la forma. Com es pot estar a favor de l'EMD i no implicar-se en la comissió informativa per preparar l'expedient? Com es pot estat a favor i haver votat en contra per una qüestió formal? Una abstenció no hauria estat més raonable i comprensible per a tothom? Com poden dir a un veí o veïna que estan a favor de l'EMD quan el seu vot va en sentit contrari, i fins i tot en el de posar pals a les rodes? La seva argumentació respon a un clar tacticisme, per això vaig interpretar la seva indefinició com un sí moral.
En aquest sentit, l'única postura coherent a l'oposició ha estat la del regidor del COET. Des del primer moment ha estat allà mateix, condicionant l'EMD a un referèndum. Entenem que l'EMD és un tema important però que la gent ja ha expressat la seva opinió a través de les eleccions municipals, on la majoria de partits portàvem l'EMD al programa. A més, l'àmplia majoria del grup de LEST, amb l'EMD com a principal acció programàtica, és un fet incontestable.
Una EMD no representa la fi del municipi. Qui digui això desconeix què representa aquest òrgan i quins són els lligams històrics, culturals i econòmics que uneixen Torroella i l'Estartit. Jo no crec que l'EMD aporti incerteses o perills al nostre model de convivència. El que sí tinc clar és que continuar en el terreny de la indefinició i l'ambigüitat al voltant d'aquest tema sí que pot comportar riscos i tensions. Tots plegats hem de tenir clar que des del punt de vista econòmic, històric, geogràfic i jurídic el poble de l'Estartit reuneix els requisits perquè pugui aspirar a tenir una EMD. Això vol dir que en cap cas nosaltres com a Ajuntament podem posar més pals a les rodes perquè no es tramiti la sol·licitud a la Generalitat. Segurament hi ha veïns i veïnes als quals el tema genera dubtes i que no ho han expressat en forma d'al·legacions. A tots ells els vull dir que no partim de zero, tenim l'experiència d'onze anys de funcionament del Consell Municipal i, si la Generalitat aprova l'EMD, el que estarem fent és dotar d'una figura jurídica el que ja tenim. També els he de dir que una EMD no representa la ruptura del municipi, al contrari, és una eina de desconcentració municipal que no té límits ni fronteres, sinó un àmbit d'actuació. El municipi continua essent el mateix i no representa un sobrecost o una disminució de recursos per a Torroella de Montgrí.
Ara cal esperar la resolució de la Generalitat. Tant si és en sentit favorable com desfavorable, almenys haurem tancat un llarg debat de més d'onze anys i podrem mirar cap al futur sense més indefinició sobre aquest tema. Tots hi sortirem guanyant.
