El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat l'Ajuntament de la Pera a indemnitzar amb més de 242.000 euros un promotor que volia aixecar una urbanització de 85 cases al nucli de Pedrinyà, en un paratge on les normes urbanístiques ho permetien. Gran part de la indemnització correspon al cost del projecte i a les maquetes del complex que el promotor -Casa Daurada- va fer i que després van quedar en paper mullat. L'alcalde, Josep Pi, assegura que afrontar aquesta xifra "hipotecarà les finances municipals", perquè és la meitat del pressupost de la Pera.

El litigi per la urbanització de Pedrinyà fa anys que s'arrossega als jutjats. Tot plegat es remunta al 2003, quan la promotora barcelonina Casa Daurada (Flonet 97 S.L.) va fer saber al consistori la intenció d'aixecar una urbanització al paratge. La zona on es construirien els xalets, coneguda com el puig d'en Font, comprenia 9,2 hectàrees.

Inicialment, la promotora volia fer-hi un centenar de cases (la normativa local en permetia 97), però després va rectificar i en va rebaixar el número fins a 85. L'Ajuntament, d'entrada, veia la urbanització de Pedrinyà amb bons ulls, però la fèrria oposició ciutadana, canalitzada a través de la plataforma Salvem Pedrinyà, el va fer canviar de parer.

El novembre del 2003, l'Ajuntament en ple va rebutjar la proposta de la promotora per modificar les normes subsidiàries i el pla parcial urbanístic del sector. Per tirar enrere la construcció de la urbanització, el consistori de la Pera va assegurar que el projecte era excessiu i provocaria un gran impacte ambiental al paratge.

Això va obrir un litigi entre Casa Daurada i el consistori. El promotor va portar l'afer als jutjats i l'any 2008 una primera sentència del TSJC va donar-li la raó. L'alt tribunal català va concloure que els motius pels quals s'havia rebutjat el projecte no s'ajustaven a dret i va obligar el consistori a tramitar els canvis de planejament que permetessin aixecar la urbanització. De fet, el TSJC va qualificar d'"injustificat" denegar des del principi el projecte sense arribar-lo a tramitar.

Aleshores, però, la situació havia canviat radicalment. Casa Daurada havia tirat enrere el contracte per fer-se amb els terrenys i l'Ajuntament de la Pera els havia comprat al propietari. La intenció del consistori era qualificar-los com a sòl forestal, enterrant d'una vegada per totes el projecte de la urbanització a Pedrinyà.

El consistori va recórrer al Suprem la sentència de l'alt tribunal català, però novament, la balança es va decantar a favor de la promotora. Aleshores, Casa Daurada va reclamar danys i perjudicis davant del TSJC. En total, demanava 575.944,73 euros.

El TSJC ha resolt l'afer i condemna l'Ajuntament de la Pera a pagar 242.169,48 euros a Casa Daurada. D'aquest total, 25.000 euros són per "danys morals" -segons recull la interlocutòria- i els més de 210.000 restants per tot allò que la promotora va pagar i que, al final, va quedar en paper mullat (el projecte de la urbanització, les maquetes, despeses d'arquitectes, els sondejos que es van fer a la zona i la documentació per tramitar el canvi urbanístic).

L'alt tribunal, però, desestima la pretensió que s'indemnitzi Casa Daurada per la diferència de cost dels terrenys. L'administrador de la promotora, José Antonio Casanovas, qualifica la decisió de "salomònica" i diu que ara, onze anys després, només vol que se l'indemnitzi i tancar l'afer d'una vegada per totes. "Qui la fa la paga, i a mi em van tirar enrere una urbanització quan ja me n'havien donat el vistiplau", concreta.

Per part de l'Ajuntament, però, la decisió del TSJC ha caigut com una gerra d'aigua freda. L'alcalde de la Pera, Josep Pi (GiP), explica que haver de pagar els més de 242.000 euros "hipotecarà les finances municipals" d'un poble de 450 habitants. "El nostre pressupost anual és d'un mig milió d'euros, o sigui que és fàcil fer comptes; haver de pagar aquesta quantitat suposarà endeutar-nos", concreta.

Tres mesos per pagar

L'alcalde també lamenta que l'Ajuntament hagi de fer front a tota la despesa del projecte. "Això ho va assumir el promotor al seu risc i ventura", indica. I hi afegeix: "Estàvem disposats a pagar els costos que suposava la tramitació del pla parcial, però no creiem adient haver d'assumir aquestes altres despeses, com ara les maquetes, que creiem supèrflues". La decisió del TSJC obliga l'Ajuntament a abonar la indemnització a Casa Daurada en un termini de tres mesos. La interlocutòria de l'alt tribunal català no és ferma i s'hi pot presentar recurs. De totes maneres, és difícil que pugui prosperar.