Cada Dijous Sant, la mort dansa pels carrers de Verges. Cinc esquelets repartits en forma de creu salten al so d'un tabal sota la llum de torxes. Cadascun porta un símbol que avisa d'una fi que tard o d'hora arribarà. La Dansa de la Mort culmina la Setmana Santa en aquest petit poble i atrau més de 7.000 persones per veure-la. La processó comença a la mitjanit i dura unes tres hores, però al darrere n'hi ha moltes més d'assajos. Poder ajustar-se la malla d'esquelet -en el cas dels més petits- i tenir resistència física són condicions necessàries per prendre part a la dansa. De peticions però, no en falten. "És la il·lusió de tot nen de Verges", diu en Roger, que amb 12 anys hi pren part per segon cop.

Són quarts de deu de la nit i la plaça de Verges és plena de gom a gom. Entre els veïns que hi ha damunt l'escenari i els que s'ho miren des de baix, hi ha unes 500 persones. Assagen l'escena de l'entrada de Jesús a Jerusalem, la primera que obrirà la representació d'aquest dijous. Després, venen les de la Samaritana i el Sant Sopar.

A més dels actors, assegut en una banda de l'escenari o dret al seu costat mentre reciten els diàlegs, hi ha el cantant Lluís Llach. Ja fa tres anys que va deixar la direcció de l'espectacle, però sempre assisteix als assajos per donar consells o acabar de perfilar-ne les interpretacions.

Ell va ser qui a partir del 2009 va actualitzar la representació, afegint-hi músiques i projeccions. "Amb Lluís Llach, que ara forma part de l'equip directiu i ens assessora, vam fer un pas important; i ara es tracta de conservar i consolidar tot allò que va introduir", explica el president de l'associació de la processó, Tono Casabó.

Pels carrers del voltant de la plaça, ressona el so d'un tabal. Dos joves i tres nens, repartits en forma de creu, hi assagen la Dansa de la Mort. La suor que els regalima delata que cal resistència física i entrenament per aguantar les tres hores durant les quals, la matinada de Dijous a Divendres Sant, hauran de recórrer el poble executant els passos mecànics d'aquest ball ancestral, que es remunta fins a l'Edat Mitjana.

Tots ells porten gairebé un mes assajant. No serà fins a la processó quan vesteixin la malla i les màscares d'esquelet, però sí que ara ja porten els elements que representen la mort, i que marquen el pas inexorable del temps (una dalla, una bandera negra, un rellotge sense broques i dos platets de cendra).

Les malles d'esquelet manen

L'Adrià Sabaté és qui marca el pas amb el tabal. Aquest serà el segon any, d'un total de deu, que farà aquest paper. Ell també és qui s'encarrega d'escollir els tres nens que acompanyen la dalla i la bandera. Tots tenen 12 anys, però aquí l'edat no mana. "El que fem és provar-los les malles, i si no han crescut massa i les poden portar, continuen saltant; a partir del moment en què els vestits d'esquelets els van petits, convoquem nova mainada", explica.

A més dels tres nens, a la Dansa de la Mort també hi participen dos joves més. Ells són els encarregats de dur la dalla i la bandera. En aquest cas, cadascun dels papers es fa durant tres anys. Després, s'ha de deixar pas. "La resistència és un aspecte a treballar, però és una condició que ja portem apresa perquè generalment tots fem esport", concreta l'Albert Alabau, que té 25 anys i que aquest serà el primer any que porti la dalla, després de tres d'haver dut la bandera.

Tots els qui aquest Dijous Sant tornaran a fer reviure la Dansa de la Mort expliquen que executar-ne el pas no és difícil. Però sí que cal entrenar-lo a fons per vèncer els nervis i, sobretot, preveure aquells llocs on s'haurà de ballar amb menys espai. "Hi ha carrers molt estrets i s'ha de tenir en compte que aquella matinada hi haurà gent a banda i banda", explica el tabaler.

"Ja des de petits correm darrere seu"

La Dansa de la Mort culmina la Setmana Santa en aquest petit poble del Baix Empordà. I de peticions per vestir la malla d'esquelet, no en falten. "La il·lusió de tot nen de Verges és poder participar a la processó i prendre part a la dansa", concreta Alabau.

"Ja des de petits comencem mirant com ho fan els grans i correm darrere seu intentant saltar com ells", explica en Marc, un dels nens que aquest any prendrà part per primer cop a la Dansa de la Mort. Ell serà qui porti el rellotge sense broques, símbol que la vida es pot estroncar en qualsevol hora.

"El meu germà ja hi va participar i jo també m'hi vaig voler apuntar tan bon punt vaig veure que ja podia portar el vestit", hi afegeix en Roger. Per a ell, aquest 2014 serà la seva segona Dansa de la Mort. Ballarà portant un platet de cendra, que recorda la fi inexorable que espera a tots els humans.

Mantenir la tradició i inculcar-la

La processó i la Dansa de la Mort -declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional- atrauen una veritable multitud cap a aquest petit poble del Baix Empordà. Cada any, es calcula que unes 7.000 persones segueixen els diferents passos i el ball tètric dels esquelets, il·luminats per la llum de les torxes.

La processó comença al punt de la mitjanit, just després que s'acabi la representació de la plaça (que conclou amb l'escena del judici de Ponç Pilat i la condemna de Jesús). "Dels 1.200 habitants que té Verges, mig poble participa directament en alguna o altra de les escenes de l'espectacle", explica el president de l'associació de la processó.

La representació es pot seguir des d'algun dels 1.600 seients que es munten a la plaça. Per anar-hi, s'ha de comprar abans entrada. Per seguir la processó des dels carrers i veure executar la Dansa de la Mort no cal pagar; això sí, cal ser previsor i anar-hi amb temps (sobretot, si es vol veure des d'algun dels llocs més característics, com ara el carrer dels Cargols).

"Nosaltres sempre diem que som els hereus de tot això, i que hem de mirar de conservar aquesta tradició cultural i inculcar-la als nostres fills", explica Tono Casabó. I conclou: "La Dansa de la Mort és el tret més distintiu de la processó, i l'única d'aquest tipus que es manté a Europa, però el Dijous Sant a Verges és també l'exemple de com tot un poble es bolca per mantenir la tradició".