Un jutjat ha avalat la quota anual de 262 euros que l'Ajuntament de Mont-ras paga a l'AMI. La sentència veu "lògic i natural" que el consistori aboni la quantitat perquè al municipi, on tot el ple va votar integrar-se a l'AMI, ha quedat clar que el procés sobiranista és "d'interès comú municipal". El jutjat també entén, emparant-se en l'Estatut i la Llei de règims locals, que l'ajuntament té plena competència per decidir pagar la quota. La sentència, però, va més enllà i carrega directament contra la Delegació de l'Estat a Catalunya. Creu que fa un ús "esbiaixat" de la justícia i qualifica de "sorprenent" el seu recurs, subratllant que els 262 euros són "un miserable 0,017% del pressupost municipal".

Motius jurídics i legals, però també una dosi de realitat contra la delegada de l'Estat María de los Llanos de Luna. Aquests són els arguments que ha fet servir el Jutjat Contenciós Administratiu Número 2 de Girona per desestimar el recurs que la Delegació de l'Estat va interposar contra l'Ajuntament de Mont-ras (Baix Empordà) per la quota anual que paga a l'AMI.

La quantitat que el consistori destina a l'Associació de Municipis per la Independència és de 262 euros. Aquesta suma es va decidir al ple del 27 de maig de l'any passat i hi van donar suport tots els regidors del consistori. L'ajuntament, format per CiU (al govern) i Acord Municipal per Mont-ras, també havia votat per unanimitat adherir-se a l'AMI.

La sentència del contenciós, de la qual ha estat ponent la magistrada Ramona Guitart, rebutja de ple les pretensions que la Delegació de l'Estat exposava al seu recurs. L'escrit conclou que l'Ajuntament de Mont-ras no només és sobirà per adherir-se a l'AMI, sinó que també té ple dret per decidir pagar quotes anuals a l'associació.

Per arribar fins aquí, la sentència s'empara en l'Estatut del 2006 i en la Llei de règims locals de Catalunya. D'entrada, assegura que l'article 87.2 de l'Estatut és "d'una claredat meridiana" quan recull que els municipis "tenen dret a associar-se i cooperar entre ells [...] per complir tasques d'interès comú" i que "les lleis no poden limitar aquest dret".

"Lògic i natural"

Segons recull la sentència, és "lògic i natural" que, tenint en compte "que la societat catalana està immersa en un procés sobiranista", hi hagi ajuntaments que "l'estimin desitjable", hi donin suport i en conseqüència "actuïn conjuntament". El jutjat recorda que tot el ple de Mont-ras en bloc va donar suport a adherir-se a l'AMI i, per tant, entén que això respon a "l'interès comú municipal" que es viu al poble.

Però no només això. Tot i que la sentència recull que l'article de l'Estatut ja és "prou clar i contundent", el jutjat també es fa ressò d'allò que diu la Llei de règims locals de Catalunya per reforçar la seva tesi. En concret, parafraseja els articles 46 i 66 del text, on es recull que els municipis "tenen autonomia [...] per defensar els interessos de la col·lectivitat" i que també tenen competències en àmbits com "la participació ciutadana, l'autoorganització, la identitat i la representació locals".

"En aquest sentit, no hi ha res més proper al concepte identitat que el procés sobiranista", indica la sentència. I hi afegeix: "Doncs el que busca aquest és dotar d'una identitat pròpia la comunitat catalana, identitat nova i diferent de l'existent fins ara".

Picar la cresta

Per aquests motius, el contenciós rebutja el recurs presentat per la Delegació de l'Estat contra l'acord de l'Ajuntament de Mont-ras. Però la sentència també va més enllà, i aprofita per picar la cresta a la delegada de l'Estat a Catalunya, María de los Llanos de Luna.

La magistrada qualifica de "sorprenent" que la Delegació del Govern es gasti diners interposant recursos com aquest, que tenen una gran desproporció "entre mitjans i finalitats utilitzades". I aquí, la sentència subratlla que els 262 euros de quota anual de l'AMI són "un miserable 0,017%" del pressupost municipal de Mont-ras, que al 2013 va pujar a 1,5 MEUR.

La sentència també es pregunta com és que Llanos de Luna "impugni precisament aquest pagament del pressupost municipal" i no ho faci amb "multitud d'activitats" en què l'ajuntament també participa i que, atenent als motius inclosos al recurs de l'Estat, tampoc li correspondria fer-ho. I aquí, la magistrada en fa una extensa relació de cadascuna d'elles, que arriben a la trentena, i on s'hi troben tallers de cistelleria, de puntes de coixí, gimnàs, sardanes, sevillanes i flamenc, informàtica, anglès o modelatge de figures i pessebres.

"Tot això porta a la conclusió que es tracta d'una actuació exercitada per la Delegació del Govern a Catalunya amb la finalitat última d'entorpir o dificultar, mitjançant una utilització esbiaixada dels Tribunals de Justícia, la voluntat municipal", conclou la sentència, que està escrita en català. La resolució del contenciós 2 de Girona és ferma i no s'hi pot interposar cap recurs.

Garriguella, l'altra cara de la moneda

La sentència de Mont-ras, precisament, arriba poques setmanes després que un altre jutjat tombés la quota que un altre ajuntament gironí paga a l'AMI i donés la raó a Llanos de Luna. En aquest cas, la resolució afectava l'Ajuntament de Garriguella (Alt Empordà) i qui va emetre sentència va ser el Jutjat Contenciós Número 1 de Girona. El jutge va impedir a l'Ajuntament abonar els 75 anuals de quota per a l'AMI, subratllant que el consistori no pot fer front a una despesa destinada a una finalitat que, en aquest cas, va considerar que no era de la seva competència.