El Museu d'Arqueologia de Catalunya - Ullastret disposa d'una exposició excepcional. Es tracta de la mostra 'Els caps tallats d'Ullastret. Violència i ritual al món iber' que s'ha aconseguit portar a terme després de dos anys d'intens treball i recerca científica. L'exposició, que es podrà veure fins el proper 31 de maig del 2015, recull una de les troballes més importants que s'ha produït els darrers anys a tot Europa: els cinc cranis enclavats localitzats a Santa Coloma de Gramenet i Ullastret . La mostra repassa la història iber i explica com els caps travessats per claus servien com a símbols de poder. A més, es pot veure la reconstrucció facial d'un dels cinc cranis descoberts.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assistit aquest dissabte a la inauguració de la mostra. "El que fa fort la cultura i la societat d'un país és la voluntat i la capacitat de descobrir d'on ve", ha assenyalat el cap del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. "Tot el que estem fent en l'àmbit de la vida cultural, museística i dels jaciments és un exemple d'intel·ligència col·lectiva", ha afirmat.
La mostra exposa els reconeguts cranis enclavats que es van localitzar l'any 2012 en el decurs d'una campanya d'excavacions al Puig de Sant Andreu d'Ullastret. Tot i així, és el primer cop que es poden veure els cinc cranis enclavats que s'han localitzat a tot Catalunya, els quatre d'Ullastret i el que va trobar al Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet i que s'havia conservat al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona.
Pel que fa els cranis d'Ullastret, els fragments van ser localitzats en el tram d'un dels carrers principals de la ciutat ibèrica ara fa dos anys i durant tot aquest temps han estat objecte de diversos estudis i anàlisis científics amb l'objectiu d'avançar en el coneixement de la societat ibera del nord-est de la península ibèrica. En total, es van aconseguir recopilar 15 fragments cranials que, posteriorment, s'ha descobert que corresponen a cinc individus diferents.
Només dos dels cranis localitzats s'havien conservat sencers. Gràcies a això, els interessats poden veure amb tot detall els cranis totalment travessat per claus de grans dimensions. En concret, aquestes restes òssies van ser localitzades prop de l'entrada d'un gran edifici del jaciment gironí. Per això es creu que van ser exhibits en públic com a trofeus de guerra i que, a inicis del segle II abans de Crist - un cop abandonat l'assentament- es van despendre i caure sobre el carrer.
No va ser una sorpresa pels arqueòlegs localitzar restes humanes en aquest jaciment d'Ullastret. Des del 1947, l'inici de les excavacions, reiterats experts han documentat la troballa de caps i altres restes humanes de forma reiterada. Fins ara, els estudis antropològics han permès identificar una trentena d'individus adults que van patir lesions o decapitacions.
En concret, la mostra repassa la història dels ibers i el valor que donaven a aquests caps tallats ja que normalment es tractava de símbols de poder i força. A més, l'exposició també compta amb la reconstrucció facial d'uns dels cinc cranis exposats.
Un complex treball arqueològic i científic
Per poder resoldre a qui corresponen els cranis localitzats i com van morir aquelles persones, s'ha hagut de portar a terme un treball de recerca complex que ha comptat amb l'ajuda d'un ampli equip científic. El repte que tenien era poder reconstruir i explicar les històries darrera de cada un dels cranis. Un objectiu que han aconseguit després de proves de diagnosi per la imatge, radiografies digitals, proves bioarqueològiques, anàlisis d'ADN i estudis antropològics.
L'observació detallada dels ossos ha pogut descobrir com preparaven els cranis i el procés que realitzaven per enclavar-los. Tot i això, ha estat difícil reconstruir la cadena genòmica dels diversos individus localitzats. No obstant això, els tècnics han aconseguit descobrir que la majoria dels cinc cranis eren d'homes, els quals no estaven emparentats per via materna i que pertanyien a grups de poblacions antigues pròpies del nord-est de la península ibèrica. Fins i tot el bon estat en què es trobaven dos cranis ha permès conèixer que una de les víctimes tenia entre 16 i 18 anys en el moment de la mort i un altre més de 40 anys.
Les anàlisis juntament amb l'obtenció d'imatges 3D en alta resolució ha permès reconstruir virtualment, per primer cop en la història, el rostre del jove d'entre 16 i 18 anys que va morir a finals del segle III o principis del segle II abans de Crist. La reconstrucció facial ha anat a càrrec de Visualforensic, un laboratori especialitzat que ha restaurat rostres com el de l'home de Neandertal, Pere III el Gran o Enric IV de França.
L'exposició es podrà veure fins el proper 31 de maig del 2015 i compta amb activitats paral·leles com conferències, visites guiades i tallers per a les escoles. La mostra ha estat possible gràcies a la implicació d'entitats com la Fundació Obra Social La Caixa, l'Ajuntament d'Ullastret, l'Hospital de Palamós, FIATC Assegurances, Inbluefilms i Regirarocs.
