El claustre de Palamós "no és romànic", sinó que es va construir a principis del segle XX al Solar de Ciudad Lineal i "és homogeni, fet d'un sol cop". Així ho ha dit el catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de Girona, Eduard Carbonell, fent referència a l'estudi que ha realitzat al llarg dels darrers mesos sobre l'origen i les característiques del claustre de Palamós. Aquest és el segon estudi sobre l'autenticitat del claustre que descarta que hi hagi de peces antigues i elements pròpiament romànics al claustre de Palamós. El Palau Moja acull aquest dimecres i dijous les Jornades entorn el claustre de Palamós.
Al juliol de 2012, es va donar a conèixer el dictamen de geòlegs experts que indicaven que el claustre del Mas del Vent de Palamós és "una presentació artística i monumental elaborada d'inici en terres castellanes o lleoneses durant el primer terç del segle XX o poc abans i mostrada a Madrid fins l'any 1958 per ser traslladada a Palamós on ara es troba". El dictamen de geòlegs experts indicava que el claustre de Palamós no és romànic autèntic, sinó una recreació, tot i que hi ha peces antigues. En aquella ocasió, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va assenyalar que era una peça del primer terç del segle XX o poc abans i va apuntar que hi havia indicis en l'estudi material que indiquen que l'obra "pot contenir un cert nombre encara per determinar de peces antigues i elements pròpiament romànics i que la nòmina precisa de les peces romàniques i la seva procedència precisa no és objectiu de l'informe". A partir d'aquí es va demanar un nou dictamen a Eduard Carbonell, qui al tenir resultats va apostar per presentar els resultats en les jornades que tenen lloc aquests dies.
Les conclusions d'aquest nou estudi assenyalen que tot i que és un claustre construït en pedra de Villamayor, en el cas de Palamós la pedra ha estat tallada i treballada seguint procediments i amb estris comuns a finals del segle XIX i en el segle XX i no a la manera que es feia en època romànica. De fet, s'apunta que "són les mateixes tècniques i amb els mateixos estris que es troben com es treballa la pedra en les restauracions de la catedral de Salamanca que porta a terme l'arquitecte Ricardo García Guereta des dels anys 1918 i fins a 1927".
També es remarca que el claustre és "homogeni i uniforme" i està "fet d'un sol cop i no està construït per parts diferenciades sota cap aspecte, tampoc en el cronològic". S'apunta que no hi ha marques de picapedrer, habituals en les obres medievals, com tampoc morters antics ni pàtines com les que es troben en monuments medievals; sí, en canvi, pàtines que pel seus components químics porten a èpoques dels segles XIX i XX. El document conclou que "no s'ha identificat cap element o dada que es pugui atribuir al període medieval".
