Ni l'autorització ambiental perquè l'abocador de Vacamorta pogués estar obert ni el Pla Especial amb el qual la Generalitat va pretendre legalitzar la instal·lació: els dos elements que haurien de permetre el funcionament de l'abocador han estat declarats nuls pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el darrer dels quals ha estat aquest Pla Especial, amb el qual l'administració catalana va pretendre fer front a la sentència que anul·lava la concessió de l'autorització ambiental per infracció urbanística. L'alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Salvi Casas, ha manifestat la seva satisfacció perquè la resolució judicial "reforça" la sentència anterior que determina la seva clausura i restauració. Precisament, Casas veu comprovat que la Generalitat va elaborar el Pla Especial per no complir la sentència. Resta veure si la Generalitat o l'empresa gestora de l'activitat Recuperació de Pedreres SL presenten recurs, un cop que l'administració catalana ja ha decretat la clausura de l'activitat, cosa que és el compliment parcial de la primera sentència.

El procés del Pla Especial de l'abocador arrenca el 24 de novembre de 2006, quan el TSJC va emetre una sentència en què anul·lava l'autorització ambiental concedida per la Generalitat l'abril de 2003 perquè l'abocador pogués reobrir (va ser tancat el gener d'aquell 2003 perquè un jutjat havia anul·lat l'autorització concedida per l'Ajuntament per a la seva primera obertura). L'alt tribunal català anul·lava l'autorització ambiental per incompatibilitat urbanística ja que el planejament urbanístic municipal no tenia "cap previsió sobre un sistema d'equipaments comunitaris", consideració que té l'abocador. A més, els terrenys on es troba són sòl rústic, qualificació incompatible amb l'activitat d'abocador, que és industrial.

Tant la Generalitat com Recuperació de Pedreres van recórrer la sentència al Tribunal Suprem. Paral·lelament, l'administració autonòmica va iniciar la tramitació del Pla Especial amb l'objectiu de corregir les incompatibilitats urbanístiques que havia detectat la sentència del 2006. El Pla Especial es va aprovar definitivament el 30 de març de 2011, contra el qual l'Ajuntament va interposar un recurs contenciós administratiu.

Dies abans, el 18 de febrer de 2011, el Suprem va estimar parcialment el recurs contra la sentència que anul·lava l'autorització ambiental del 2003 per "indefensió" de les parts. El cas va retornar al TSJC, que el 23 de setembre del 2011 va tornar a pronunciar-se en els mateixos termes que el 2006. Sentència que el Suprem va confirmar el 14 de febrer de l'any passat.

La sentència del TSJC sobre el Pla Especial és del 19 de desembre de 2014 i l'anul·la perquè no hi consta cap informe ambiental que identifiqui, descrigui i evalui "els probables efectes significatius en el medi ambient de l'aplicació del pla o programa, així com unes alternatives raonables que tinguin en compte els objectius i l'àmbit d'aplicació geogràfic del pla o programa". Unes exigències que la sentència no veu en l'informe ambiental aportat per la Generalitat, en el qual constata "la insuficiència del mateix, fonamentalment per no haver efectuat cap anàlisis d'alternatives, incluïdes entre altres l'alternativa zero o no realització del pla o programa".

I apunta que "sembla" que la Generalitat pretengui "reduir indegudament el contingut de l'informe ambiental del pla". En aquest sentit, la sentència considera que pretendre que "un dipòsit concebut" per acollir residus de tot Catalunya no tingui efectes significatius sobre el medi ambient "constitueix una lleugeresa que necessitaria en el seu sosteniment alguna cosa més que els simples informes" del Pla Especial.