El Tribunal Suprem ha declarat conforme a dret l'ordenança municipal de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro que prohibeix el nudisme a les platges d'aquesta localitat de la Costa Brava. La sentència rebutja així el recurs contra aquesta normativa que havia plantejat el Club Català de Naturisme, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagués avalat també la decisió del consistori. Segons el Tribunal Suprem, "l'actitud personal consistent a estar nu en un espai públic com la platja no constitueix una manifestació del dret fonamentat a la llibertat ideològica". En conseqüència, la sentència atorga a l'Ajuntament la capacitat de limitar l'exercici d'aquesta activitat amb la seva prohibició i sanció administrativa en estar habilitat per fer-ho i perquè afecta "les relacions de convivència". S'ha de tenir en compte que les sentències del Tribunal Suprem senten jurisprudència, de manera que qualsevol ajuntament d'Espanya pot prendre la mesura de Platja d'Aro i, en cas que algú s'hi mostri disconforme, pot mostrar aquesta resolució judical que els ampara.
L'ordenança d'ús de platges de Castell-Platja d'Aro es va aprovar a el 25 d'agost del 2009 i vetava el nudisme per entendre que aquests espais són "d'ús familiar". El Club Català de Naturisme va acudir als tribunals mesos més tard per forçar la nul·litat d'aquesta resolució al·legant que l'Ajuntament no tenia competència per prohibir aquest tipus de pràctiques i que es tractava segons la seva opinió d'una normativa que conculcava els principis constitucionals de legalitat, igualtat i submissió de l'administració.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó al Consistori al febrer del 2013 sense imposició de costes, però l'entitat naturista va presentar un recurs de cassació que el Tribunal Suprem ha desestimat, a l'hora que li ha imposat aquesta vegada el pagament de costes processals.
El punt de l'ordenança recorregut estableix que "les platges del municipi de Castell-Platja d'Aro són d'ús familiar i no es permeten les activitats naturistes i altres que fomentin, afavoreixin o desenvolupin el nudisme, excepte que l'Ajuntament ho indiqui expressament".
Llibertat ideològica
L'entitat sosté que el nudisme es tracta d'una ideologia, d'acord amb la definició que en recull el Diccionari de la Real Acadèmia de la llengua espanyola -"la actitud o práctica de quienes sostienen que la desnudez completa es conveniente para un perfecto equilibrio físico e incluso moral" i "la doctrina o teoría que lo propugna"-. I, sosté el Club Català de Naturisme, l'exteriorització d'aquesta ideologia és anar nu.
Amb aquesta interpretació, doncs, l'entitat considera que l'ordenança de Platja d'Aro vulnera el dret fonamental recollit a l'article 16.1 de la Constitució Espanyola -"es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats, sense més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei"-.
El Suprem exposa que l'actitud personal consistent en estar nu en un espai públic com la platja no constitueix una manifestació del dret fonamental a la llibertat ideològica que preveu el citat article de la Constitució. En aquest sentit, la sentència del Suprem diu que "no es pot compartir la idea que "estar despullat" en qualsevol espai públic, com les platges, constitueixi, sense més, la manifestació externa de la llibertat de pensament, idees o creences, o que la nuesa mateixa hagi de ser entesa com un autèntic dret exercitable en tot espai públic".
A més, considera que el nudisme no es pot defensar, com fa l'entitat naturista, amb la sentència del Tribunal Suprem sobre l'ús del vel, "el qual va ser considerat expressió directa i indubitativa d'un determinat sentiment religiós, clarament connectada amb la dimensió externa del dret fonamental a la llibertat religiosa i, per això, immune a la limitació, restricció o prohibició d'ús que una ordenança municipal havia establert".
La resolució judicial conclou en aquest punt que l'ordenança "prohibeix la nuesa a les platges del municipi i tipifica com a infracció greu l'incomplimnet d'aquesta prohibició". I nega, com sosté el Club Català de Naturisme, que "condemnin, restringeixin o limitin les creences o les opinions dels ciutadans en relació amb el naturisme; ni tan sols que els impedeixin la seva defensa, foment o desenvolupament".
La família
La sentència afegeix que l'entitat local pot limitar l'exercici de tal activitat, prohibint i sancionant administrativament, per estar habilitada per la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local i per afectar directament i immediatament les relacions de convivència d'interès local, a les quals aquesta norma es refereix.
La sentència estableix que la limitació i la infracció que preveu l'Ordenança Municipal recorreguda no poden ser discriminatòries, ni contràries als principis de legalitat i tipicitat. I, contràriament al que sostenia l'entitat, la sentència entén que la referència a la família que fa l'ordenança tampoc suposa l'acolliment d'un concepte excloent de família, ni suposa un desconeixament dels avenços socials en el concepte dels costums generalment admesos, ni reintrodueix tampoc en l'ordenament el delicte d'escàndol públic, com també argumentava el Club Català de Naturisme.
També apunta que l'ordenança "deixa oberta la porta a la possibilitat de practicar nudisme en certes circumstàncies en preveure eventuals autoritzacions, ja que només se sanciona aquesta activitat en els llocs en què no està autoritzada expressament".
