El PSC i CiU de Palafrugell han reeditat el pacte de govern d'aquests darrers quatre anys. El socialista Juli Fernández va anunciar ahir l'acord que s'ha d'acabar de concretar per alguns serrells que manquen. Tot el contingut el donaran a conèixer en una roda de premsa prevista per dimarts que ve. D'aquesta manera, s'esborra la possibilitat del pacte sobiranista que després de les eleccions municipals es veia tan clar en diferents ajuntaments i que, de moment, està sent superat per la sociovergència que ja es va produir el 2011, i que es repeteix en aquest municipi. També apareix en d'altres, com a l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro malgrat que abans dels comicis es veiés difícil que el PSC donés l'alcaldia a Joan Giraut; i tot apunta que també serà l'acord a Calonge (si bé amb algun grup més). El pacte també pot repercutir al Consell Comarcal del Baix Empordà, on CiU i PSC ja han governat aquest mandat, sense cap problemàtica.

Després d'anunciar el passat diumenge l'acord de govern entre CiU i socialistes a Platja d'Aro, Juli Fernández, primer secretari del PSC a les comarques gironines, va manifestar la seva confiança que aquest acord es repetís en altres municipis en els dos sentits. Un d'ells era el de Palafrugell, d'on és alcalde des de 2011 gràcies a l'acord amb CiU (liderat com a Platja d'Aro per un membre d'Unió) i on la llista socialista va ser la més votada aquest maig. CiU tenia la paella pel mànec arran de l'empat a set regidors entre PSC i Esquerra: arran del procés sobiranista engegat es veia clar que la federació nacionalista es decantaria pels republicans, però finalment l'opció ha estat la dels socialistes.

Fernández va concretar que encara hi ha detalls per polir abans de dimarts, com són el repartiment del cartipàs. El govern del PSC i CiU comptarà amb 12 dels 21 regidors de l'Ajuntament (set dels socialistes, que n'ha incrementat un respecte del 2011, i cinc de la federació nacionalista, que es manté).

Fernández va exposar que "res impedeix un pacte de responsabilitat fruit del treball d'aquests quatre anys i que dóna continuïtat a la feina feta". Alhora, va valorar positivament que s'evita "que ERC posi en perill l'estabilitat d'aquests quatre anys" i va recordar que el darrer govern amb presència republicana (del 2007 al 2011) "fou desastrós" amb pujada d'impostos, reurbanització del carrer Chopitea i les obres a les peixateries que van acabar amb l'Ajuntament pagant una indemnització.

Albert Gómez va exposar que "hem estat molt bé aquests quatre anys, ha estat un bon govern i no hi ha cap qüestió que l'hagi posat en dubte: no hi ha motius per tallar amb el PSC". El cap de llista de CiU va insistir que "hem prioritzat donar estabilitat al govern de Palafrugell" i, davant la situació que no es produeix el pacte natural ideològic dins l'àmbit del sobiranisme amb ERC, Gómez va afirmar que dins el pacte hi ha l'acord que l'Ajuntament de Palafrugell serà present en aquest procés.

Calonge

La sociovergència perdrà aquest any el municipi de la Bisbal, però sembla que guanyarà l'Ajuntament de Calonge. El cap de llista del PSC, Arturo Prades, va manifestar ahir que CiU veu bé les seves peticions sobre Promoció Econòmica, Participació ciutadana i Benestar Social, de manera que tot indica que arribarà a un acord amb Jordi Soler, al qual encara completaria la majoria absoluta amb el regidor del PP, Joan Pons. I no és descartable que el govern s'ampliï amb el regidor de CCSA, David Llensa. Aquest partit no ha estat del gust de Soler durant aquest mandat com s'ha fet evident en els plens, en què s'ha adreçat al regidor amb cert menys?preu. No obstant això, CCSA ha tingut canvis en la direcció que poden haver estat vistos positivament per Soler.

Des d'ERC, el soci de CiU els darrers dos mandats, Martí Fonalleras donava quasi per fet el pacte de convergents i socialistes. El republicà va concretar que fa una setmana que esperen resposta de CiU a la seva oferta: repartiment de l'Alcaldia (ERC té cinc regidors; CiU, sis) i possibilitat d'incloure Avancem, dins de la "coherència ideològica" sobiranista. Una línia, la de sobiranisme, que era tan clara a priori però que de moment no té cabuda a la comarca.