L'entitat conservacionista Gent del Ter ha demanat al Departament d'Agricultura i Medi Ambient de la Generalitat que aturi el nou projecte de «condicionament i millora de la xarxa de distribució del rec del Molí de Pals», que s'elabori un estudi d'impacte ambiental i patrimonial, així com una presentació del projecte a la Junta Rectora del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter i un debat popular. Entre altres, consideren que hi haurà afectació del paisatge, dels hàbitats, de l'aqüífer del Baix Ter, del patrimoni cultural, de la fauna i del cabal ecològic.

Fa uns anys, la Generalitat ja va tirar endavant un projecte de canalització d'uns 10 quilòmetres dividit en dues fases per modernitzar les xarxes de regadius. La primera era de la resclosa fins a les clavegueres de Gualta -a tocar del municipi- i la segona, d'aquest punt fins a les basses d'en Coll. Ara, segons l'entitat, hi ha un nou projecte. En aquest cas, per ampliar la canalització del marge dret i que Agricultura ja ha tramès a Medi Ambient i està pendent de l'avaluació d'impacte mediambiental.

Arran d'aquest nou projecte, Gent del Ter ha enviat un escrit a la Generalitat demanant que s'aturi el projecte. Recorden que quan es va presentar el primer projecte, l'entitat ja hi va fer campanya en contra i va presentar al·legacions, una exposició itinerant i diverses sortides pels trams afectats per generar debat i mostrar el seu punt de vista sobre l'afectació que hi hauria sobre espècies amenaçades i el riu Ter, ja afectat per la derivació d'aigua al Maresme, al Vallès o la Costa?Brava Centre.

L'entitat afegeix que el projecte es presenta «quan ja tenim la figura de Parc Natural, que inclou els Aiguamolls del Baix Ter que es veuran afectats parcialment» o zones com «el Daró vell, les basses d'en Coll, les closes Boues, l'estany de Pals o l'estany d'Ullastret». Una actuació que «considerem sacrificarà una plana d'alts valors ecològics sense cap mena d'estudis independents que n'avalin els avantatges», sostenen en l'escrit.

Alhora, afegeixen que «posarà en perill un patrimoni natural i cultural» -com la zona arqueològica d'Ullastret- «a favor de l'agroindústria, que no deixa de ser un model obsolet, del segle passat, que ha arruïnat la nostra pagesia a la qual contínuament li volen vendre projectes per tenir-los lligats, de mans i peus, a la indústria de les multinacionals del sector».

En el cas del rec, prossegueixen, «per col·locar-los l'aigua que ja era nostra, que n'hi havia de sobres» però que va empitjorar «amb la derivació de l'aigua al Maresme, al Vallès, a la Costa Brava Centre...». Recorden que fa uns mesos van enviar una sol·licitud a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) demanant saber el volum de l'aigua que es deriva actualment del riu Ter.

Les afectacions del projecte

Entrant en detall, consideren que les afectacions serien primer en el paisatge on «no queda bosc de ribera» i hi ha «freixes, tamarius, oms, roures, pollancres i alzines» sense «cap arbre protegit». També afectació dels hàbitats, ja que amb l'entubament dels recs, «afectaran un gran nombre d'espècies de fauna i flora, algunes protegides»

Sobre l'aqüífer del Baix Ter, consideren que «falten estudis hidrogeològics», i sobre l'afectació del patrimoni cultural «no s'ha fet inventari de les estructures de rec antigues» ni un «estudi de la zona arqueològica protegida d'Ullastret». Afegeixen una possible afectació de l'Ictiofauna (l'anguila, barb, bavoda de riu o de l'espinòs) o dels amfibis i rèptils, amb espècies amenaçades com la reineta o algunes catalogades d'interès especial com «la serp d'aigua» o la «de collaret», el tritó i la tortuga d'estany. També una afectació de les nàiades, invertebrats que necessiten aigües permanents», de les aus com l'arpella, el martinet ros o el bernat pescaires; o una afectació als mamífers com la llúdriga o el turó, que es veurien afectats per les modificacions dels seus hàbitats. Finalment, veuen perillar el cabal ecològic, ja que «no es té en compte» perquè «permeti la supervivència de l'ecosistema».

Per tot això, Gent del Ter ha demanat aturar el projecte, una avaluació d'impacte mediambiental i patrimonial, presentar el projecte a la Junta Rectora del Parc Natural i un debat popular sobre el tema. També l'apertura a nous plans per a la pagesia, conèixer si s'ha fet un estudi de l'impacte de la canalització i entubament dels recs, i de l'afectació del cabal circulant en la flora i la fauna de l'ecosistema.