El Costa Magica, que arriba avui per tercer cop aquesta temporada a Palamós, ja forma part de l'historia del port, ja que va ser el primer vaixell que va arribar des de fora de la zona Schengen, una petició llargament demanada a l'Estat des de les institucions locals per tal de captar més vaixells internacionals visitant el port comercial del Baix Empordà. El Magica, amb un pes de 102.500 tones també va suposar una altra fita: és el vaixell amb més capacitat que ha visitat aquesta instal·lació gestionada per la Generalitat, que amb aquestes visites afegeix una naviliera nova a la seva cartera de clients: Costa Cruceros, una clàssica de la navegació.
Tant clàssica que podríem definir-la com a històrica. Els seus orígens es remunten al 1854, quan Giacomo Costa va fundar una societat per produir oli a Sardenya i posteriorment portar-lo fins la península italiana fent ús del port de Gènova, a la Ligúria. Inicialment llogava la capacitat parcial de càrrega d'alguns vaixells, i en ocasions els llogava al complet. L'oli sard del senyor Costa va començar a fer-se conegut a Itàlia i a l'estranger, doncs l'emigració, nostàlgica sempre en temes gastronòmics, va obrir un nou mercat: l'exportació de productes alimentaris a països amb importants colònies italianes, arribant fins i tot a Austràlia.
Giacomo Costa va morir fa ara 99 anys i només llavors la gestió de l'empresa familiar va poder ser assumida al complet per tres fills: Enrico, Eugenio i Federico, que van seguir fidelment l'estil del pare, encara que al cap de deu anys van decidir fer un pas endavant: si fins aquest moment el transport marítim dels seus productes depenia de tercers, a partir de 1924 es van convertir en armadors comprant el seu primer vaixell, el vapor Ravenna, controlant així continent i contingut. Des d'aquell any i fins a la Segona Guerra Mundial, van incorporar més vaixells, fins a tenir una flota amb set unitats de càrrega de les que solament una, l'anomenat Langano, va sobreviure el conflicte.
Després de la guerra, l'emigració va tornar a tenir molt pes de nou en l'evolució del negoci de la família Costa i aquesta vegada va apostar fort pel transport de passatge amb l'adquisició d'un gran vaixell de segona que reformat i millorat es va dedicar al transport de fins a 768 viatgers en dues classes i amb una característica nova molt apreciada i novedosa: aire condicionat. Es va batejar com Anna C. i el 31 març 1948 va estrenar la ruta de passatge i càrrega entre Gènova i Buenos Aires en un viatge de 15 dies.
Costa va adquirir alguns vaixells més de segona mà fins que a finals dels 50 va apostar per encarregar vaixells nous directament a les drassanes com el Federico C. el 1957 o el Franca C. dos anys després. Aquest va ser el primer vaixell del món dissenyat expressament pel mercat dels creuers i no per al transport de línia regular, per aquest motiu des de la seva estrena tingués la base al Carib per fer rutes turístiques entre Florida i les illes.
Tot i obrint-se a aquest mercat de viatges d'oci, el gruix dels ingressos seguia en les línies transatlàntiques de passatge i càrrega tant amb vaixells mixtes com purament vaixells de càrrega, a més de les divisions d'olis, tèxtil i immobiliària. En un món en evolució, el transport aeri i la generalització dels avions a reacció, al costat d'una notable reducció de tarifes per volar d'Europa a Amèrica, van ferir de mort a les línies regulars de navegació que van quedar gairebé sense sentit davant d'una competència tant forta, assequible i, sobretot, veloç.
Ha plogut molt des d'aleshores, en el canvi de segle hi va haver molts moviments de concentració en un sector que va quedar polaritzat entre dos grans corporacions i algunes companyies independents: els dos grans noms són Carnival i Royal Caribbean, sota de les quals pengen les majors navilieres de passatge del món. Els Costa van vendre el paquet d'accions majoritari a Carnival, integrant-se en aquesta estructura al costat de vuit navilieres, mantenint el nom, la gestió i seu a la ciutat de Gènova. No obstant això, aquest any part de les seves atribucions es traslladaran a Alemanya ja que es pretén centralitzar el control de Costa i de la seva filial Aida Cruises (una naviliera especialitzada en el mercat de parla germànica) a Hamburg.
El grup Costa, que inclou també una ramificació al mercat asiàtic, està presidit per Neil Palomba, de 37 anys. Té 27.000 empleats, presència directa a 40 països, 20 oficines i gestiona 68.000 llits en 23 vaixells: dels 12 que porten la característica i clàssica C blava sobre fons groc i els 11 d'Aida Kreuzfahrten, als quals el 2016 s'afegiran dues unitats més que culminaran un pla d'expansió iniciat el 2000 i en el qual es porten invertits prop d'11.000 milions d'euros.
Des de 2004
Una bona pessigada d'aquesta xifra, prop de 360 milions d'euros, es va dedicar al vaixell que avui visita el Baix Empordà, que va començar a navegar el 2004. Té unes mides notables: fa 272 metres de llarg i 38 d'ample, té una presència permanent de 1.068 tripulants, 13 ponts per passatge i a plena capacitat pot portar fins a 3.700 viatgers, tot i que generalment solen estar a bord uns 2.700 en les 1.359 cabines i suites. De les habitacions, 522 tenen una petita terrassa privada sobre el mar. Altres xifres destacables són: 14 ascensors, quatre restaurants, tres piscines, sis jacuzzis exteriors i un teatre de tres plantes.
El temps de permanència del vaixell serà curt en comparació a la seva mida. Només sis hores al moll comercial, des de les vuit del matí a les dues del migdia en la que és la seva penúltima escala de l'actual viatge de 12 dies, que va començar a Marsella, va seguir per Màlaga, Funchal, Tenerife, Lanzarote, avui Palamós, demà Savona i finalment Marsella.
