La implantació del nou model del servei del transport sanitari urgent a la comarca del Baix Empordà començarà el proper 2 de desembre. El sindicat Metges de Catalunya alerta de les llacunes que presenta, tant per la seva reorganització territorial com de personal ja que, per exemple, la UCI mòbil que hi ha a Palamós perd el metge que hi va. Una concepció de l'assistència mèdica urgent que significa «un pas enrere molt important» respecte de l'actual model, ha afirmat el representant de Metges de Catalunya al comitè d'empresa de l'hospital de Palamós, David Gràcia, que és metge del servei d'urgències del citat centre hospitalari i, fins l'1 de desembre, de la UCI mòbil.

Gràcia ha explicat que arran del concurs per al servei del transport sanitari urgent, en què va guanyar l'empresa Transport Sanitari de Catalunya, hi ha redistribució dels recursos, tant de vehicles com humans. En el primer cas, la Bisbal d'Empordà perdrà la meitat de la jornada la presència de la Unitat de Suport Vital Bàsic (l'ambulància comuna que compta amb dos tècnics), de manera que només la tindrà 12 hores (de les vuit del matí a les vuit del vepsre). Mentre que Palafrugell i l'Estartit perdran 12 hores de l'ambulància de reforç que tenen a l'estiu.

La redistribució de dotacions convertirà a la Bisbal en la base del Vehicle d'Intervenció Ràpida, que comptarà amb un metge i un tècnic i que ha de donar cobertura a tota la comarca, si bé Gràcia puntualitza que podria ser requerida per fer assistència a fora. Aquesta unitat, però, no farà trasllats a hospitals. El facultatiu i representant del sindicat Metges de Catalunya exposa que la pèrdua de les ambulàncies bàsiques a la Bisbal i les de reforç d'estiu comportarà problemes en cas que hi hagi més d'un requeriment d'assistència.

Però també preocupa a Gràcia la distribució del metge i l'infermer. Així, mentre l'UCI mòbil està formada fins ara per un metge, un infermer i un tècnic, a partir del 2 de desembre perdrà el metge, que anirà al VIR amb un tècnic. Per Gràcia es tracta d'una errada separar el metge i l'infermer: «S'hauria de mantenir l'actual model organitzatiu. És bàsic perquè ens han format així i a l'hospital seguirem així. Per exemple, en l'atenció de crítics al servei d'urgències som un mínim de tres persones al box: un metge, un infermer i un auxiliar. A més, estem a l'hospital i ho tenim tot a l'abast. Fora de l'hospital, on les condicions són pitjors, amb tres, anem justos però ens en sortim. Amb només el tècnic, ens faltaran mans».

Gràcia exposa que amb el model actual d'un equip en què hi ha un metge i un infermer els dos tenen repartides i definides les seves tasques, mentre que quan comenci el nou sistema «la feina d'infermeria -posar una via, fer un electrocardiograma- l'hauré de fer jo i perdré temps». En el cas de l'infermer que haurà d'atendre sense metge, «li tocarà ser el responsable d'una unitat, de la presa de decisions i de diagnosticar, cosa que entenem que no li pertoca legalment». «Dividir l'equip assistencial generarà problemes, va en detriment del pacient i també tindrà conseqüències a l'hora de treballar en aquesta situació; és un pas enrere molt important que falti el metge o l'infermer», conclou.

La darrera queixa d'aquest nou model és que la informació i la formació del personal «és insuficient perquè canvia els protocols d'actuacions». Gràcia ha afegit que «no conec el tècnic amb qui hauré de treballar, ni tan sols els han triat». I apunta que amb els equips que ha format part del servei de transport urgent feien pràctiques conjuntes de simulacions de casos per «entrenar-nos», cosa que ara no ha fet.