La Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil (CIAIAC) ha tancat la investigació oberta per esclarir l'accident mortal de l'ultralleuger que es va enlairar de l'aeròdrom de Pals el 22 de desembre del 2013 i, després de mantenir contacte en ple vol amb una altra aeronau a la zona de les Illes Medes, va desaparèixer.
La recerca per terra, mar i aire no va obtenir resultats fins que el 8 de gener un pesquer de la flota d'arrossegament que feinejava a la zona del Cap Norfeu, a Roses, va trobar restes de l'aeronau enfonsada. El 12 de gener, els equips de rescat van recuperar l'ultralleuger del fons del mar. Estava parcialment destruït i a dins hi havia els cossos dels dos ocupants.
La investigació recull l'experiència de vol dels tripulants, les dades dels aeròdroms, testimonis, informació de les restes de l'aeronau, informació mèdica i patològica recollida a l'autòpsia i les dades sobre les condicions meteorològiques del dia de l'accident.
Aviació Civil conclou que no s'ha trobat «cap evidència de mal funcionament del motor» i apunta que el no accionament del sistema de paracaigudes abans del sinistre i la posició dels flaps indiquen que el pilot no va preparar cap amaratge d'emergència.
«Les evidències indiquen que l'aeronau va entrar de dret a l'aigua, en línia de vol», conclouen, i «l'impacte es va produir, probablement, perquè els ocupants de l'aeronau van perdre la referència de l'altura respecte al mar». Les condicions del vol -en una extensió d'aigua tranquil·la, sense contorn definit i «esplèndidament il·luminada pel vol»- va produir l'«efecte mirall que va propiciar l'apropament a la superfície del mar».
El resultat de l'autòpsia
Un altre informe en el qual es recolza Aviació Civil és el resultat de l'autòpsia als ocupants (una instructora de vol veïna de Torroella de Montgrí i un pilot titulat veí de Barcelona). Segons l'autòpsia, van morir d'asfíxia per immersió i no presentaven evidències «d'actitud de defensa o fugida abans de la mort». «Això indica, per una part, que els ocupants de l'aeronau no van adoptar cap actitud defensiva abans de l'impacte i que no van tenir possibilitat de reaccionar perquè la col·lisió amb l'aigua els va sorprendre i, per altra part, la falta d'actitud evasiva adverteix que tampoc van intentar sortir de l'avió després de l'impacte». Quan els serveis de rescat van hissar l'ultralleuger, el pilot es trobava assegut al seient de la dreta i l'acompanyant, que va aparèixer amb el cinturó de seguretat descordat, estava asseguda a l'esquerra.
Les alarmes van saltar el mateix 22 de desembre quan la dona del pilot va anar als Mossos per informar que el seu marit havia anat a volar des de l'aeròdrom de Pals i que estava preocupada perquè no aconseguia contactar amb ell i tampoc havia anat a un dinar familiar que tenia a les dues de la tarda. Durant dies els van estar buscant i van reconstruir el vol. L'aeronau es va enlairar de Pals entre dos i tres quarts d'una del migdia. Poc després, van aterrar al camp de vol de Viladamat. Allà, van dir als responsables de l'aeròdrom que havien parat perquè el motor de l'ultralleuger s'havia escalfat.
Després de tornar-se a enlairar, el pilot d'un altre ultralleuger que sobrevolava per la zona de les Medes va informar sobre la seva posició perquè sabia que era una zona força concorreguda i l'aeronau que es va estavellar va respondre donant les coordenades.
«Els dos pilots es van reconèixer les veus perquè es coneixien personalment i van mantenir un conversa cordial, felicitant-se les festes de Nadal però sense comentar res més rellevant», recull la investigació. Aquest va ser l'últim contacte. Aviació Civil conclou que es va estavellar al mar entre la zona de les Medes i el cap Norfeu, on dies després va aparèixer.
