L'Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques (ICM-CSIC) i la Confraria de pescadors de Palamós han col·laborat en un estudi finançat per la Diputació per avaluar l'impacte de diferents models de portes d'arrossegament sobre el substrat sedimentari del fons marí.
Els resultats d'un estudi publicat recentment per científics de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), alerten que la pèrdua de sediments provocada pel pas dels arts d'arrossegament als vessants del canyó submarí de La Fonera (zona de pesca de la flota de gamba de Palamós) s'ha accentuat els darrers anys, segons van informar en un comunicat.
Mitjançant l'anàlisi comparativa de testimonis de sediment obtinguts a l'interior del canyó l'any 2002 i 2011, l'estudi conclou que els ritmes de sedimentació naturals s'han vist alterats des que la pesca d'arrossegament es va industrialitzar a principis dels anys 70, però que arran dels canvis constants introduïts en les embarcacions, el ritme de sedimentació durant el darrer decenni ha arribat a ser deu vegades superior al ritme natural (2,4 centímetres per any enfront 0,25 centímetres per any).
Segons l'investigador del CSIC responsable de l'estudi, Pere Puig Alenyà, "l'arrossegament dels arts de pesca sobre el fons marí remou i aixeca partícules del sediment superficial que es transporten cap a més fondària, però també posa en suspensió els petits organismes que viuen en el sediment i que constitueixen la base de la cadena tròfica a aquestes fondàries". "Aquesta acció -prossegueix-, si no es limita, provocarà a la llarga una pèrdua constant de sediments fins, tous i rics en matèria orgànica, deixant fangs empobrits i compactats als caladors de pesca".
Les conclusions de l'estudi es basen en la comparació de les distribucions de les concentracions de "Plom-210" en els sediments al llarg del temps. L'investigador del Departament de Física i de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, Pere Masqué, afegeix que "aquest isòtop radioactiu d'origen natural permet establir els ritmes de sedimentació durant els darrers aproximadament 100 anys, i és una eina molt útil per determinar l'evolució temporal de la modificació dels fluxos sedimentaris causats per les activitats de pesca d'arrossegament", va afirmar.
Així, per mitigar aquest impacte, la Confraria de Palamós du a terme un projecte de canvi de les portes d'arrossegament de la flota de gamba rosada en col·laboració amb l'ICM-CSIC. Les portes són planxes de ferro que serveixen per enfonsar l'art de pesca i mantenir oberta la boca de la xarxa, i que estan en contacte amb el fons.
