Malestar a CDC pel repartiment de càrrecs

Quatre seccions locals critiquen com s'ha fet la designació a les institucions i llistes perquè no se'ls té en compte

06.12.2015 | 08:37
Català, el passat juliol, en ser reelegit president del Consell Comarcal.

Les aigües baixen mogudes i tèrboles a can Convergència Democràtica de Catalunya del Baix Empordà. El motiu és el repartiment de càrrecs als òrgans supramunicipals del Consell Comarcal i de la Diputació de Girona així com la presència a les llistes del Parlament, del Congrés dels Diputats i del Senat. Ho posa de manifest una carta que els presidents de les seccions locals de Sant Feliu de Guíxols, Magda Lupiáñez; de Platja d'Aro, Dolors Guirado; de Palamós, Raimon Trujillo; i de Palafrugell, Josep Muñoz, van enviar fa un parell de setmanes a la direcció provincial i catalana del partit "per fer saber el malestar general d'un nombre important de comitès locals de CDC". Tant el president comarcal de CDC, Joan Català, com Lupiáñez, Guirado i Trujillo han manifestat que aquesta problemàtica està en vies de solució, si bé cap ha volgut oferir cap explicació detallada en considerar l'assumpte de caràcter intern. Muñoz, en ser preguntat per aquest diari per la carta, ha negat saber-ne res, malgrat que els altres han confirmat que es va adherir a la queixa.

La política i la pertinença a un partit obliga els seus membres a oferir una imatge d'unitat i cohesió que no sempre es correspon amb la realitat. N'és un bon exemple aquesta carta a la qual ha tingut accés Diari de Girona, malgrat la nul·la disposició dels protagonistes a facilitar-la o parlar-ne. La missiva fa evident que, entre bastidors, on els polítics estan fora del focus del públic, hi ha cops de colze per accedir als càrrecs i que la voluntat del servei públic no és l'únic motiu per ocupar-los. "La duplicitat de càrrecs en les mateixes persones denota la poca voluntat real de treball, i ens sembla que està destinat senzillament a incrementar les aportacions econòmiques a persones concretes", resa la carta.

Relegats a les llistes

La gota que ha fet vessar el got de les seccions de Sant Feliu, Platja d'Aro, Palamós i Palafrugell fou que el representant de la comarca a la llista del Congrés ocupa el tercer lloc, "lloc que com indiquen totes les enquestes semblaria que comportaria la no representació d'aquesta comarca", alerta la carta. Els signants consideren que hi ha "maltractament" cap al Baix Empordà en aquestes llistes, fins i tot a la de Junts pel Sí al Parlament: aquella en què el líder de CDC Artur Mas va dir que tant li farià encapçalar-la com tancar-la, a la comarca no els va semblar bé que la seva representant, Begonya Montalban, quedés "relegada al número 14", tant enrere que no va obtenir cadira al Parlament i el Baix Empordà, malgrat ser "la tercera comarca amb més habitants de la província de Girona", es va quedar "sense representació institucional" convergent.

L'altre tema espinós és la designació dels representants, la qual consideren poc democràtica per la seva elecció "a dit": "Considerem que l'elecció de representants al Consell Comarcal, Diputació, candidats a representar la comarca al Parlament i, finalment, la decisió del candidat per representar-nos al Congrés (Jordi Cordon, alcalde de Torroella de Montgrí), han sigut una sèrie de despropòsits (...), doncs només ha repercutit negativament en la imatge del partit posant en valor la poca qualitat democràtica dels mecanismes interns, com en afeblir la bona dinàmica de la comarca com a conseqüència de la limitació de la participació real de la militància". "Una mala praxis", aquesta designació a dit, que "no ajuda a implementar la regeneració política ni a millorar la qualitat democràtica del nostre partit", conclou en aquest sentit.

En el cas de la llista al Congrés per Girona, la comarca va posar sobre la taula dues propostes: la del torroellenc Cordon i la d'una militant ganxona que no ocupa cap càrrec públic. La direcció es va decantar per l'alcalde de Torroella, el qual té molt bona relació amb el cap de llista, Jordi Xuclà. En tot cas, és bastant comú, també a les eleccions municipals, que el candidat esculli els que vol que l'acompanyin a la llista.

Mentre que el "descontentament de la zona Baix Empordà Sud" pel repartiment dels llocs rellevants al Consell Comarcal i la Diputació és perquè no se'ls ha tingut en compte tot i tenir les poblacions més grans de la comarca amb Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell i Palamós, que tenen més de 20.000 habitants.

Càrrecs: Begur i Mont-ras

Al Consell, per exemple, el president és Joan Català, exalcalde de Begur, i cap de les vicepresidències ha estat per un regidor de CDC dels tres municipis crítics. De fet, l'única representant procedent d'aquestes localitats amb una mica de pes és la ganxona Magda Lupiáñez, que és consellera de Joventut i Esport. A la Diputació, un òrgan que també és molt atractiu per als càrrecs electes, el representant del Baix Empordà per CDC és l'alcalde de Mont-ras, Carles Salgas, quan, per exemple, fa anys que els de Sant Feliu hi voldrien tenir un membre.

La carta tanca advertint la direcció de CDC que, davant d'aquesta manca de consideració que pateixen les seccions locals de Sant Feliu, Palafrugell, Palamós i Platja d'Aro, "se'ns farà díficil argumentar a la nostra militància" la participació activa en la campanya per a les eleccions generals del 20 de desembre.

La duresa de la carta i l'exposició de fets controvertits està camí de solucionar-se, han apuntat tant Català com Trujillo, Lupiáñez i Guirado, la qual ha apuntat que la refundació futura de CDC ha de permetre obrir la formació a la democràcia interna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema