Recordes la demolició de Radio Liberty?

Dimarts farà 10 anys que 20 explosions tiressin a terra les antenes que durant 47 anys van presidir la platja de Pals

21.03.2016 | 07:26
Recordes la demolició de Radio Liberty?
La icona dels estats units, l´estàtua de la llibertat, no podia faltar en la instal·lació radiofònica de la platja de Pals. Malgrat que les estructures de les edificacions estan en bon estat, l´interior ha estat un lloc de pillatge, vandalisme i alguna festa.

El 22 de març de 2006, 20 explosions i cinc segons van ser suficients per tirar a terra les 13 antenes de l'emissora que durant 47 anys van presidir la platja de Pals. La instal·lació finançada pels Estats Units es troba, deu anys després, en total deixadesa i com a testimoniatge de la batalla de la propaganda en la Guerra Freda amb l'URSS.

Radio Liberty va desparèixer de l'Europa de l'Est el 25 de maig de 2001, però de la platja de Pals ho va fer cinc anys més tard, el 22 de març de 2006. Aquell dia, ara farà una dècada, els explosius van demolir el símbol de l'estació radiofònica, les 13 antenes -set de les quals tenien un alçada de 165 metres , les sis restants, de 78 metres- que es trobaven en un recinte tancat de 33 hectàrees, a tocar de la plaja.

La desaparició d'aquests gegants també va comportar l'oblit de les instal·lacions per part del seu responsable, el Ministeri de Medi Ambient, que des d'aleshores se'n va desocupar a l'espera de decidir a què ho destinaria. Ara, la situació s'aclareix amb el projecte de la Fundació Mar de restaurar els edificis i convertir l'espai en un centre d'interpretació de la bioesfera i de posar en valor el patrimoni natural autòcton.

La demolició de les antenes va permetre a Pals recuperar la totalitat de la platja però no la resta del recinte, 333.500 metres quadrats que el règim franquista va obligar a vendre-li a la propietat per 7.673.000 pessetes. Una venda forçosa, sostenen els descendents de Rosa Coll, que afeigeixen que l'estiu de 1957 hi va haver el primer contacte de l'Estat per adquirir els terrenys. L'escriptura de l'operació de compra-venda es va signar el 15 de març de 1958. Poc més d'un any més tard, la CIA va engegar Radio Liberty amb les emissions cap als països soviètics amb una instal·lació provisional. Van caldre quatre anys per culminar totes les obres.

De tot allò, en queden els records dels que ho van viure i l'estructura dels edificis. L'alcalde de Pals quan van cessar les emissions, Joan Silvestre, recordava aquest dijous, mentre feia una volta per les instal·lacions, que el punt i final del 2001 semblava fet a corre-cuita: hi havia una emissora que feia un parell de mesos que s'havia posat en marxa i una altra que encara estava embalada, cosa que li fa pensar que la decisió va ser un xic precipatada. També afegia que el seu govern va tramitar la qualificació urbanística de l'espai com a zona verda per evitar que s'hi pugués construir ja que amb el pla general del 1986 s'hi permetia un aprofitament urbanístic en el 10% de la superfície.

Silvestre comentava que Radio Liberty era ben considerada al poble perquè donava feina a un gran nombre de persones. Del que ell coneixia, pocs nordamericans hi treballaven, a més d'algun alemany i rus. L'emissora no era un centre de producció de continguts, sinó que li arribaven els programats gravats i des d'aquí emetia per a tots els països soviètics. Segons el web radioliberty.org, dedicat a l'estació de Pals -i que aprofundeix en molts d'elements-, era habitual retransmetre els programas en onze idiomes, entre els quals rus, uzbek, letó, estonià, lituà, ucraïnès i kazakh.

L'hemeroteca també és una bona eina per entendre el paper que jugava l'emissora de Pals en les relacions entre Espanya i els Estats Units, i la importància que aquest país donava a la guerra propagandística -d'acord amb Los Sitios, l'estiu de 1976 va estar en joc la renovació del lloguer als USA per 250.000 dòlars a l'any-; o com la fi de la dictadura franquista i l'obertura a la democràcia la societat va canviar, cosa que va donar a les marxes antimilitaristes a Radio Liberty i a la base Loran-C de l'Estartit a la dècada dels 80.

L'actual alcaldessa, Sílvia Monar, manté a la memòria la demolició de les antenes, una actuació que va viure en directe i amb "il·lusió", però també reconeix tenir-ho tancat va permetre conservar l'espai quasi intacte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema