El grup municipal d'ERC de Calonge va lamentar ahir que sigui l'Ajuntament qui hagi de pagar els 332.271 euros d'indemnització a canvi d'estalviar-se l'enderroc dels Llevantí, on hi ha 28 apartaments. «Considerem que els ciutadans de Calonge no tenen cap responsabilitat en la mala praxi o en l'error de qui fos el responsable d'aquesta situació i per tant no els hauria de repercutir econòmicament» va exposar el portaveu del partit, Martí Fonalleras, qui va afegir que tot i que la indemnització és «baixa» caldria «buscar» el responsable/s als quals «els pertoca pagar».

Justament en el ple municipal celebrat dijous passat, es va aprovar una modificació per tal de fer front al pagament d'aquesta indemnització que evita l'enderroc d'aquests edificis situats a l'avinguda Pau Casals. Segons l'Ajuntament, amb aquesta modificació es podrà donar compliment a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 7 de gener, que confirmava la impossibilitat d'enderrocar els edificis Llevantí i establia una indemnització a pagar a la Comunitat de Propietaris Alt Pirineu de 332.371,40 euros. L'Ajuntament ja tenia reservada una partida de 233.730,13 euros per fer front a l'enderroc, als quals s'afegirà un import de 98.541,27 euros del fons de contingència per fer efectiu el pagament total de la indemnització i posar fi a un procés judicial que s'iniciava l'any 1999.

Un cas iniciat als anys 90

Els edificis Llevantí de Mar I i II, situats al sector de Torre Llevantina, es van aixecar a finals dels anys 90. Durant més d'una dècada, però, damunt seu hi va pesar una sentència d'enderroc després que la comunitat de propietaris Alt Pirineu I i II, els blocs situats just al darrere dels Llevantí, denunciés que els tràmits urbanístics que van permetre construir-los no s'ajustaven a llei.

El TSJC els va donar la raó i, el novembre del 2004, va anul·lar la llicència de construcció i va manar que els edificis Llevantí anessin a terra. Finalment, al juliol del 2014, una interlocutòria del TSJC va resoldre que «hi havia impossibilitat legal» per executar l'enderroc, ja que el consistori havia regulat la situació dels edificis al nou pla general. En conseqüència, el TSJC va ordenar que s'arxivés l'execució de la sentència. I que, per tant, els edificis no anessin a terra, però va ordenar que calia indemnitzar els propietaris dels blocs Alt Pirineu.