L'Alcalde de Calonge fa preguntes de les quals ell coneix les respostes

«També en repetides ocasions (...), m'he referit amb els mateixos o similars termes en relació amb el Sr. Soler com a alcalde»

14.04.2016 | 07:24

En l'escrit que m'ha dirigit com a resposta al meu article de la setmana passada al Diari de Girona, el senyor batlle de Calonge formula una sèrie de preguntes i consideracions, malgrat que ell mateix és perfectament sabedor de les respostes i motius, i a les quals voldria fer les següents matisacions:

Primera. Em pregunta per què vaig demanar una quantitat tan elevada com a indemnització per tal d'evitar l'enderroc d'un edifici veí del meu negoci familiar, quan ell ho sap perfectament, atès que ha tingut accés a tot l'expedient del cas, i per tant coneixia tot el seu contingut. També sembla que cal recordar-li que la quantitat sol·licitada no l'he suggerida jo. Neix del dictamen pericial redactat i subscrit per un arquitecte col·legiat que ha actuat en qualitat de pèrit i que és qui va valorar el danys i perjudicis causats, segons el seu lleial saber i entendre.

Segona. S'estranya també el senyor batlle amb la coincidència entre les eleccions municipals i la demanda de la indemnització. Molt senzill, ja que atès que aquest senyor és advocat que ha exercit molts anys, sap que els tempos d'un procés judicial no els marca qui ha presentat la demanda, si no els tribunals jutjadors. I ho fan quan toca o quan poden. I si va coincidir amb les eleccions municipals va ser, com molt bé assenyala el mateix senyor Soler, encara que amb certa dosi d'ironia, pura coincidència. Després d'haver intentat inútilment per quatre vegades arribar a un acord amistós amb l'Ajuntament, la demanda va ser presentada en funció de la data que el TSJC va dictar la sentència. També de la tasca de trobar un pèrit que es volgués fer càrrec de l'encàrrec, que no va ser fàcil, i d'un advocat que s'ocupés de la tramitació.

I no té absolutament res a veure, com diu o almenys insinua el senyor batlle, amb el fet que jo esmentés el senyor Fonalleras en un article publicat en aquest diari referint-me a la seva tasca ben feta com a regidor d'Urbanisme. També en repetides ocasions, i casualment àdhuc en l'article del qual ell fa esment, perquè ho considerava d'estricta justícia, m'he referit amb els mateixos o similars termes en relació amb el senyor Soler com a alcalde, i no per això es pot dir que li vaig fer campanya electoral, ni que sóc simpatitzant del seu partit.

Tercera. També diu el senyor Soler que vaig assessorar la candidatura d'Esquerra Republicana per a les eleccions municipal. És veritat, però és una veritat a mitges, per la qual cosa deixa de ser una veritat adverada. Vaig assessorar la candidatura que encapçalava el senyor Fonalleras únicament en els aspectes relacionats amb el turisme. No té res d'extraordinari si tenim en compte que, com a empresari del sector turístic que sóc, tinc vertader interès que la promoció turística del meu municipi funcioni i sigui el més efectiva possible. De la mateixa manera que vaig assessorar aquesta candidatura, ho hauria fet amb qualsevol altra que m'hagués demanat per a idèntic fi. Àdhuc, arribat el cas, la que va encapçalar el mateix senyor Soler.   

Quarta. Assegura el senyor batlle que «seria bo que digués que en sóc part implicada». Senyor Soler, per favor! Vostè i jo sabem que no hi ha ni un sol veí de Calonge o de Sant Antoni, així com el lectors de Diari de Girona i d'altres mitjans comarcals, que no sàpiga que estic molt implicat en el tema. No feia cap falta assenyalar quelcom que és de domini públic.

Cinquena. I per acabar, voldria recordar al Sr. Soler que som molts el ciutadans de Calonge i Sant Antoni que, tal com li va demanar ERC en l'últim ple, esperem que repeteixi els indiscutibles èxits assolits en els quatre conflictes urbanístics heretats i, en aquest cas, aconsegueixin que el pagament de les indemnitzacions no hagi de recaure, ni indirectament, a les butxaques dels contribuents calongins. Estic segur que, atesa la seva demostrada capacitat com a polític i el seu agresolat sentit del que és just, aconseguirà que a Calonge i Sant Antoni sigui una realitat allò tan català de «qui la fa, la paga». És a dir, que els que la varen fer tan grossa no s'escapoleixin i la paguin, encara que sigui amb cert retard.
 I amb aquestes puntualitzacions, i pel que a mi respecte, dono per finalitzat definitivament aquest tema.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema