La Junta Rectora del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha aprovat el pressupost per aquest any de 880.286 euros. D'aquest import, el 35% es finançarà a través de les taxes que s'apliquen als submarinistes i els practicants de snorkel. La previsió del Parc és que hi hagi 58.000 immersions, les quals suposarien un ingrés de 284.200 euros (la taxa per immersió és de 4,90 euros); mentre que dels itineraris la previsió és recaptar 24.500 euros amb 9.800 llicències (la taxa per aquesta activitat és de 2,50 euros). D'aquesta manera, les taxes de les persones que visiten el fons marí de les Medes o el segueixen des de la superfície amb itineraris guiats suposarien un ingrés de 308.700 euros. El president del Parc, Narcís Coll, ha explicat que aquests ingressos formen part del Règim d'Autonomia Econòmica, és a dir, els diners que gestiona directament l'organisme.
Aquest any, el RAE tindrà la novetat que el Departament de Territori i Sostenibilitat hi aportarà 100.000 euros, sempre i quan s'aprovin els pressupostos de la Generalitat, ha precisat Coll, que ha destacat que seria el primer any que l'administració catalana ingressa al RAE. Si una part del pressupost es gestiona des de l'Estartit amb el RAE, la resta (471.586 euros) es fa des del Departament de Territori i Sostenibilitat, malgrat que el president del Parc ha concretat que les despeses d'aquesta part del pressupost estan "molt dirigides des d'aquí" (el personal del Parc no es comptabilitza en el pressupost perquè els treballadors depenen directament del Departament).
Narcís Coll ha destacat que aquest Parc Natural és dels que més recursos propis genera, tots a través de la taxa per les immersions i itineraris guiats. L'objectiu que té és incrementar aquesta xifra: una mesura seria l'aplicació de la quota anual de 76.151 immersions, que podria reportar uns majors ingressos perquè hi hauria més practicants; i una altra, aplicar també una taxa o preu públic als particulars que amarren a les Medes, si bé no és una mesura imminent ni tancada.
En tot cas, el president entén que la Generalitat també ha d'incremenetar la seva aportació. En aquest sentit, Coll recorda que "estem en un Parc Natural que, pel fet de tenir recursos propis, no hem tingut aportacions de la Generalitat; alhora que tampoc ha hagut de fer cap inversió de llançament perquè és un Parc que ja funcionava (en referència a l'àrea protegida de les Medes)".
Més pressupost i personal
Coll veu necessària més inversió per desenvolupar espais d'interpretació com el Medes -al port de l'Estartit-, tenir més personal i millorar la senyalització i la comunicació. Segons ell, si el Parc estés a ple rendiment, hauria de disposar d'un pressupost que doblés el d'aquest any -un import que podria comptar amb patrocinis i mecenatges. Així doncs, malgrat que la creació del Parc va ser el 2010, encara està arrencant: el 2014 es va constituir la Junta Rectora, ha coincidit amb la crisi econòmica i hi hagut canvis importants, tant de consellers i directors generals com de passar de dependre del Departament d'Agricultura i Medi Natural al de Territori i Sostenibilitat, situacions que han frenat el desenvolupament, argumenta Coll.
El president reconeix que hi podria haver més difusió del Parc -com alguns sectors reclamen-, però primer ha d'estar tot llest, tot en marxa.
El president del Parc ha explicat que, dins del pressupost, la part marina "és la que necessita més recursos perquè és la més costosa" -130.200 euros en manteniment de boies i embarcacions i 90.000 per comprar una barca, per exemple-, però també s'actua a la part terrestre: ja s'han senyalitzat el perímetre i els accessos al Parc, i a nivell intern es completarà aquest any. Altres actuacions previstes és que el proper curs les escoles comencin a treballar el Parc i també es vol obtenir l'acreditació de la Carta Europea de Turisme Sostenible.
Quota anual d'immersions
Quant al traspàs de la quota diària d'immersions a una d'anual, aprovada per la Junta Rectora fa un any amb la crítica d'ecologistes i alguns biòlegs, Coll ha manifestat que en breu el Departament l'exposarà a informació pública. D'aquest assumpte, el president ha volgut recordar que darrere de la quota anual hi ha una quota per a cada zona de busseig en funció de la capacitat de càrrega de submarinistes que es considera que pot aguantar: "És un sistema adaptatiu ja que es farà un seguiment de cada zona i si es veu que una empitjora, es reduirà el nombre d'immersions". Coll ha afegit que, a més del control del desenvolupament del fons marí, s'ha de valorar "l'índex de satisfacció del client, hem d'evitar que se saturi i que sembli una rambla".
