El jutjat suspèn el desmantellament de la subestació de Fonteta, ja enderrocada

La demolició de la instal·lació va començar el gener passat i, ara, ja no en queda pràcticament cap rastre

09.05.2016 | 07:10
La línia elèctrica i aquests murs d´obra són els únics elements que podrien identificar que fins fa mig any en aquest punt hi havia la subestació elèctrica 110/25 kV de Fonteta.

La subestació elèctrica de Fonteta ja és història. El seu desmantellament ha estat total i només alguns murs que queden a la vista donen una pista que els terrenys havien estat ocupats per alguna edificació. L'enderroc de la instal·lació va començar aquest mes de gener, cosa que no ha impedit que el jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona -que ha portat aquest cas en tot el procediment- hagi decretat la suspensió temporal de l'execució de la sentència.

La interlocutòria és del 14 d'abril i la magistrada pren la decisió després que el Tribunal Suprem hagi obert un incident de nul·litat respecte una de les moltes sentències que hi ha hagut al llarg del procediment judicial d'aquesta subestació: la resolució afectada és la del 18 de febrer de 2014, per la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lava el Pla especial aprovat per la Generalitat amb el qual l'administració catalana intentava "eludir el compliment" d'una altra sentència -la que anul·lava la llicència d'obres que l'agost de 2005 l'Ajuntament de Forallac va donar a la companyia Endesa per a la construcció de la subestació elèctrica.

La suspensió temporal queda pendent, doncs, de la resolució de l'incident de nul·litat de la sentència del 18 de febrer de 2014, cosa que ha de fer el Suprem. El jutjat va dictar la suspensió d'aquest abril a petició d'Endesa, arran de l'obertura d'aquest incident de nul·litat sobre la sentència que anul·la el Pla especial. Segons consta en la interlocutòria, la companyia sosté que en el cas que el Suprem declarés la nul·litat de la sentència, el Pla especial tornaria a estar en vigor, cosa que li permetria obtenir una nova llicència d'obres i legalitzar la instal·lació -cal recordar que, arran de l'aprovació del Pla especial per part de la Generalitat, l'Ajuntament de Forallac va concedir una segona llicència d'obres a Endesa l'agost de 2011, la qual també va ser declarada nul·la.

Ni la Generalitat ni l'ajuntament de Forallac es van oposar a la suspensió temporal fins que el Suprem es pronunciï sobre la nul·litat de la sentència, mentre que el denunciant, el veí Josep Antoni Masuet, sí que ho va rebutjar perquè ja hi ha dues sentències fermes que no es veurien afectades per l'incident de nul·litat i que, en el supòsit de retroacció de les actuacions, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es pronunciaria en el mateix sentit que ho ha fet anteriorment, quan ha anul·lat totes les accions administratives que pretenen legalitzar la subestació. La magistrada, davant la possibilitat que el Suprem estimi l'incident de nul·litat -cosa que tindria conseqüències sobre la sentència que anul·lava la llicència d'obres de 2011-, dicta la suspensió temporal de l'enderroc.

Més enllà del fet que se suspengui una actuació que ja ha estat executada, la decisió del Tribunal Suprem podria obligar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a pronunciar-se, de nou, sobre el Pla especial. Així ho ha explicat el lletrat de Masuet, Eduard de Ribot, qui ha explicat que l'incident de nul·litat plantejat és una qüestió formal. Segons l'advocat, Endesa sosté que el TSJC s'hauria d'haver pronunciat sobre la il·legalitat del Pla especial en una primera sentència, i no en la segona, com va fer.

El fons es manté
De Ribot ha concretat que "és previsible" que el Tribunal Suprem acordi la nul·litat de la sentència del febrer de 2014 perquè hi ha un parell de precedents. Si l'accepta, el Suprem determinarà que el procediment del Pla especial es retrotregui al moment anterior a la primera sentència. L'advocat, però, no tem que retornar a l'inici canviï la resolució final perquè "el fons de l'assumpte és el mateix", de manera que està convençut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es pronunciarà en els mateixos termes que anteriorment i declararà la nul·litat del Pla especial.

Una situació similar va viure un altre procés judicial proper, l'abocador de Vacamorta de Cruïlles: el 24 de novembre de 2006, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va declarar il·legal; el Tribunal Suprem, però, va estimar el 2011 els recursos de la Generalitat i l'empresa que explota l'abocador, que van al·legar indefensió, i el cas va retornar al TSJC que, el mateix any, va pronunciar-se en els termes que ho havia fet el 2006 i, per segon cop, el va declarar il·legal. El 14 de febrer de 2014, el Suprem va ratificar la il·legalitat dictada pel TSJC.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema