La masia on va viure la bailaora Carmen Amanya s´ha convertit en l´espai comú de la gestió mediambiental de Begur, al Baix Empordà. La remodelació del Mas d´en Pinc ha suposat una inversió de 150.000 euros ja que l´edifici estava degradat i en mal estat. Una despesa que l´alcalde d´aquesta localitat, Joan Loureiro, assenyala que ha "valgut la pena" perquè a partir d´ara serà la seu i l´espai comú de tota la política mediambiental del municipi. S´hi ha instal·lat l´Àrea de Medi Ambient del consistori, empreses i entitats socials de Begur i Esclanyà que treballen en aquest sector. "La idea és que es creïn sinergies i treballem colze a colze en projecte com la recuperació de camins, la protecció de la reserva marina de Ses Negres o la recuperació dels horts i vinyes en desús", ha assegurat Loureiro. El batlle assenyala que es tracta d´un "projecte pioner" i que el poble vol convertir-se en un "referent mediambiental" a Catalunya.

Aquest diumenge, durant la inauguració de l´espai, el batlle ha entregat les claus als representants de les entitats i empreses mediambientals que han aconseguit un lloc en el nou equipament. Algunes d´elles són SB Creacions Turísticoculturals , BiS Ambiental, Club Excursionista Els Perduts de Begur, Associació Sotaigua, Associació Cultural Mediambiental La Curculla i l´Associació Begur Aigües Obertes. S´ha creat un reglament i un manual d´ús de les instal·lacions que tots els agents implicats hauran de complir. Entre les diverses entitats socials del territori que tenen un espai també s´hi troba Protecció Civil de Begur, de recent creació.

Les obres de remodelació del Mas d´en Pinc, situat a les afores del nucli de Begur, s´han focalitzat en la teulada, l´arranjament de portes i finestres, la instal·lació del sistema elèctric, mobiliari i l´adequació de l´entorn per crear una gran zona d´aparcament. La masia, de grans dimensions, compta amb una torre de defensa del segle XVII. Durant molts anys va ser la seu de l´associació Nereo però fins ara no s´hi havia portat a terme cap projecte de restauració o manteniment. Per això, els treballs per adequar-la han pujat fins als 150.000 euros. "És una despesa que val la pena perquè l´edifici disposarà d´energies renovables i s´ha creat un pla energètic d´eficiència", ha afegit Loureiro.

El mas el va comprar l´empresari nord-americà Stuart S. Wilson Junior l´any 1963 qui, al seu torn, li va deixar a Carmen Amaya. La bailaora va passar-hi els seus darrers mesos de vida. La ballarina va morir en aquesta casa el 19 de novembre del 1963. Dos anys més tard, el 1965, l´Ajuntament de Begur amb l´alcalde Joan Gual al capdavant van adquirir l´espai - el mes i les tres hectàrees de terrenys- per 700.000 pessetes.

Amb l´arribada de la democràcia, el consistori va decidir reformar-la i rehabilitar-la. Després de vuit anys d´obres i una inversió de 40 milions de pessetes, l´espai es va obrir al públic el 23 de maig del 1987 com a centre cultural Carmen Amaya, un espai que volia ser el nucli central de les activitats culturals del municipi. Després de cessió de la gestió a diverses entitats, finalment l´associació Nereo se´n va fer càrrec i ho ha estat gestionant fins el passat estiu. Tot i els últims canvis realitzats, el consistori ha volgut mantenir el petit museu que hi havia dins de l´edifici i que està dedicat als darrers anys de carrera de la bailaora. D´entre les peces que s´hi poden veure destaca la creu que tenia Amaya a la façana del mas i que s´ha pogut recuperar gràcies a una donació anònima.

A part de ser un espai comú, les instal·lacions també disposaran de locals per fer xerrades i trobades i, al mateix temps, serà el punt des d´on es gestionarà la xarxa de Cittaslow. Actualment Begur presideix aquesta xarxa de 200 pobles d´arreu del món que aposten per un model de "ciutat slow" molt lligat a la sostenibilitat, qualitat de vida i una gestió acurada del territori.

"Referent mediambiental"

L´espai neix amb una biblioteca mediambiental amb més de 500 llibres. Loureiro ha assenyalat que l´objectiu del nou espai és que es creïn sinèrgies i que els tècnics municipals, les empreses i les entitats puguin treballar "colze a colze" i donar-se suport en temes com la recuperació de camins, la protecció de la reserva marina de Ses Negres o la revitalització d´horts i vinyes actualment en desús al municipi. "L´objectiu és que l´equipament municipal sigui un referent mediambiental de país i que els begurencs se´l facin seu", ha comentat l´alcalde qui ha deixat clar que estarà obert a tots els veïns i que es tracta d´un "projecte pioner". "No sabem d´altres llocs que hagin apostat per unir tota mena d´agents i instal·lar-los en un mateix indret", ha afegit.

D´entrada, el treball es focalitzarà en dos projectes principals. D´una banda la protecció de la reserva marina de Ses Negres - creada l´any 1993- que aquest estiu ja estarà senyalitzada amb boies i s´editarà un díptic per informar sobre les pràctiques que estan prohibides. A més, la Generalitat s´ha compromès a incrementar la vigilància a la zona, des de terra i mar. Tot i això, el batlle també demana la col·laboració ciutadana perquè els veïns i les empreses turístiques que treballen per la zona avisin si veuen que hi ha persones que no compleixen amb la normativa. "La recuperació de la reserva és una prioritat del nou govern", ha manifestat Loureiro tot assenyalant que també volen potenciar una gestió més sostenible de tot el litoral del poble.

D´altra banda, també es vol tirar endavant un projecte de recuperació de les vinyes i hortes de Begur, un paisatge típic i emblemàtic del municipi que els darrers anys ha anat desapareixent. "Ara tenim molts terrenys agrícoles o rústics en desús i el que volem em signar acords amb els propietaris per fer projectes d´ús social perquè les zones puguin revitalitzar-se, crear-hi camins i obrir-ho al públic", ha assegurat l´alcalde. Una idea que s´acabarà de complementar amb la millora dels camins i senders locals.