L'Ajuntament de Begur ha començat aquest matí, la retirada de sorra acumulada de la platja de sa Riera -que no para de créixer- per traslladar-la a les platges de Palafrugell. Aquesta operació, segons va explicar el consistori, es va poder iniciar una vegada obtinguts els permisos de la Generalitat, ja que finalment no van ser necessaris els de Costes ni els de Medi Ambient de l’Estat espanyol perquè «no representa cap regeneració, sinó que es considera una neteja i distribució de sorra». De moment, es preveu extreure uns 1.500 metres cúbics de sorra, que l'Ajuntament de Palafrugell transportarà a dues de les seves platges: primer a la de Llafranc i, posteriorment, a la platja de Tamariu. També s'utilitzarà per reomplir platges sinó del mateix terme de Begur, com és el cas de la cala de can Malaret.
L’alcalde, Joan Loureiro, que ha visitat els treballs d'extracció, ha manifestat la seva satisfacció de poder treure sorra, encara que ha reconegut que «no representa una solució al fort increment de la platja», ja que cada any, segons estudis tècnics, rep una aportació d’uns 3.000 metres cúbics. Aquesta és la segona vegada que s’extreu sorra de la platja de sa Riera per anar a altres platges de la Costa Brava. La primera vegada es va fer la primavera del 2013, quan es van treure uns 2.000 metres cúbics per a la platja de Sant Feliu de Guíxols. El trasllat de la sorra es va fer a través de camions, que van fer a l'entorn de 180 viatges. L'Ajuntament ganxó va assumir el cost de l'extracció, el transport i l'escampada, que va rondar els 25.000 euros.
I això que l'Estat s'havia plantejat diverses vegades fer-ho ella directament. Així, el 2004 va proposar dragar-ne fins a 86.000 metres cúbics i transportar-la a bord d'un vaixell a la platja torroellenca de Griells. Però el seu cost d'1,5 milions d'euros, i el debat de si calia un estudi de l'impacte ambiental, va fer que no s'executés. Dos anys més tard, el 2006, Costes va començar a redactar un projecte per acabar amb el creixement de la platja. Es plantejava treure la sorra per mar, encara que no se sabia la quantitat -es parlava d'uns 30.000 metres cúbics- ni l'abocament, es comentava que es podia fer sa Tuna o can Malaret, a Fornells, dins el terme de Begur. En aquella època, l'alcalde, Carles Arnau, defensava que calia extreure un mínim de 200.000 metres cúbics.
Problema històric
La problemàtica del creixement de la platja de sa Riera és vella. Només cal mirar fotos dels anys 50 del segle passat per veure que la platja eren dues cales, sa Riera i del Rei, separades per un grup de roques. Avui dia aquest rocam es troba a uns 50 metres de l'aigua. El seu creixement va ser motiu d'un estudi de la Universitat de Girona que va fer Anna Crous el 2003. Segons l'estudi, des de l'any 1957, la cala de sa Riera ha anat creixent i ha passat de tenir 0,98 hectàrea a 1,73. Però, sobretot, va augmentar a partir de 1979. La platja de sa Riera està encarada al nord, amb la qual cosa els corrents marins i els temporals no s'emporten la sorra. I, en canvi, recull la de la llarga platja que té costa amunt, la de Pals, fins arribar a l'Estartit, a part dels dipòsits que porta el riu Ter, que desemboca en aquest indret.
