Descobreixen unes colònies de corall molt riques a Palamós

Un equip científic ha descobert al canyó de la Fonera unes comunitats molt vulnerable a la pesca d'arrossegament

20.05.2016 | 13:28

Un equip científic ha descobert al canyó de la Fonera, conegut també com el canyó de Palamós (Baix Empordà), unes comunitats de coralls profunds, un ecosistema marí molt vulnerable a l'activitat humana, especialment a la pesca d'arrossegament que es practica a la zona. Es tracta de coralls d'aigua freda que formen colònies molt fràgils i ramificades que potencien la biodiversitat marinada per la seva associació amb el cicle vital de molts organismes d'aquest medi. La troballa s'ha pogut fer amb l'ajuda d'un vehicle submarí per control remet no tripulat i s'han pogut enregistrar imatges del lloc. Els coralls es troben a uns 130 i 370 metres de profunditat i ocupen potencialment una extensió d'uns 400.000 metres quadrats.

La troballa s'ha recollit en un article publicat a la revista 'Plos One' signat pels investigadors Galderic Lastras, Miquel Canals i Anna Sánchez Vidal, del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines (Facultat de Geologia de la UB), juntament amb Enric Ballesteros (Centre d'Estudis Avançats de Blanes, CEAB-CSIC) i Josep-Maria Gili (Institut de Ciències del Mar, ICM-CSIC). Els coralls d'aigua freda, coneguts des de fa segles pels pescadors noruecs, s'han observat en diferents latituds arreu del món, i són considerats com els "cosins" d'aigua freda dels esculls de corall de les regions tropicals. Aquest tipus de coralls formen colònies molt fràgils i ramificades, que potencien la biodiversitat marina donada la seva associació amb el cicle vital de molts organismes marins.

La descoberta feta per l'equip d'investigadors al canyó de la Fonera s'ha fet mitjançant un vehicle submarí per control remet no tripulat alhora que es van poder gravar imatges de l'indret. Les noves comunitats de corall en aqueta zona es troben entre 130 i 370 metres de profunditat i es calcula que ocupen potencialment una extensió d'uns 400.000 metres quadrats. En aquest particular hàbitat submarí, les espècies més abundants són els coralls Madrepora oculata (corall blanc) i Dendrophyllia cornigera (corall groc). Aquest descobriment aporta noves dades científiques sobre aquestes colònies de corall. Segons explica el professor Galderic Lastras, primer autor de l?article i membre del GRC de Geociències Marines, "aquests nous hàbitats estenen la província de coralls d'aigua freda a la Mediterrània nord-occidental més al sud del que fins ara es coneixia; anteriorment, se n'havien observat al canyó del cap de Creus i en altres canyons del golf del Lleó".

A la península Ibèrica, les primeres comunitats de coralls d'aigua freda es van descobrir el 2010 al canyó d'Avilés, al mar Cantàbric. A la Mediterrània occidental, equips de la Universitat de Barcelona i el CSIC n'havien descobert colònies vives al canyó del cap de Creus, una troballa científica que representa un dels exemples més ben documentats d'aquest tipus d'ecosistema profund a tot el Mediterrani. Un hàbitat molt vulnerable i amenaçat per la pesca d'arrossegament El canyó de la Fonera, aigües enfora de la costa catalana, presenta un relleu molt abrupte, amb profunditats molt grans gairebé a tocar de la línia de la costa.

El vessant nord del canyó, on es practica habitualment la pesca d'arrossegament, presenta un relleu suavitzat en comparació amb el vessant sud, molt més abrupte. Tal com assenyala el catedràtic Miquel Canals, cap del GRC de Geociències Marines de la UB, "la pesca d'arrossegament modifica el relleu submarí a gran escala, de manera que el paisatge passa d'un relleu en barrancs a un altre en forma de terrasses o bancals que segueixen les corbes de nivell o isòbates".És a les parts més arrecerades del vessant nord on s'han trobat aquestes comunitats de coralls d'aigua freda, que mostren símptomes clars de l'impacte de l'activitat humana. "Les colònies de coralls de dimensions més grans es troben en àrees inaccessibles per a la pesca d'arrossegament, com ara parets pràcticament verticals i indrets molt abruptes, on també s'observa Corallium rubrum (corall vermell)", detalla Galderic Lastras.

L'investigador alerta a més que "les colònies de coralls són trencades, trinxades, amb arts de pesca i plàstics enganxats, o parcialment tapades per sediment, en especial les més properes als caladors on es practica habitualment la pesca d'arrossegament".De fet, tot i que a les zones més adients per pescar amb aquestes arts el fons acostuma a ser sobretot fangós i sense cap tipus de comunitats, els investigadors adverteixen que és precisament amb el moviment del sediment per aquest tipus de pesca el que pot afectar aquests espais tan vulnerables. Uns espais, recorden, que són el viver de les espècies d'interès comercial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema