Els centres d´immersió que operen a les illes Medes insisteixen que el Departament de Territori i Sostenibilitat aprovi el canvi de la quota diària d´immersions a una d´anual. La incorporació d´aquesta quota anual va ser aprovada per la Junta Rectora del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter l´abril de l´any passat, però la seva tramitació encara no ha acabat i, de fet, encara no ha sortit a exposició pública, cosa que hauria de fer en breu segons van manifestar fonts del Departament el mes passat. Els centres d´immersió es troben que han de funcionar amb la quota diària -396 per als centres i 50 per a particulars-, malgrat que la quota anual està autoritzada pel Parc, però no per la Generalitat. Aquesta nova quota permet 76.151 immersions a l´any (unes 5.000 són per a particulars), que els centres poden distribuir al llarg de l´anualitat. Si es pren com a referència aquesta xifra, els centres i els particulars van fer l´any passat unes 59.000 imersions, és a dir, unes 17.100 menys de les marcades en la quota anual, segons el sector.
Els centres d´immersió fa temps que reclamen l´aplicació d´aquesta quota anual perquè, va explicar ahir el representant dels de l´Estartit Ramon Siliceo, permetria a les empreses funcionar amb més tranquil·litat ja que podrien adaptar-se a les necessitats diàries. Siliceo va exposar que mentre hi ha dies en què no es cobreixen les 400 immersions perquè no hi ha tants clients o el mal temps impedeix navegar, d´altres es podria superar aquest número notablement.
Aquesta quota anual també permetria alleugerir les sancions que reben els centres d´immersió per superar el límit diari, va apuntar Siliceo, ja que podrien assumir la demanda que en ocasions tenen sense el risc de ser multats. El representant dels centres de l´Estartit va afegir que els Agents Rurals controlen sovint els submarinistes que porten les embarcacions, cosa que fan situant-se a la seva popa en el moment que acaba la immersió i els clients retornen al barco, de manera que els poden comptar tranquil·lament.
«No volem barra lliure, sinó aprofitar les puntes d'activitat que es donen en dies festius o els ponts», va insistir Genís Dalmau, president dels centres d'immersió de la Costa Brava. Els empresaris reclamen al Govern català que desencalli el Pla Rector d'Usos i Gestió que ja es va aparaular amb l'exconseller d'Agricultura Josep Maria Pelegrí.
Els centres també van recodar que el Parc Natural de les Medes és l'únic de Catalunya on es fa pagar una taxa per als seus usuaris, els submarinistes. La taxa és de 4,90 euros, per la qual la Generalitat va recaptar l'any passat 350.000 euros, segons dades aportades per les companyies d'immersions de la Costa Brava. La previsió del Parc per enguany és ingressar 308.700 euros entre els submarinistes i els practicants d´snorkel.
La quota de 396 immersiones pels centres i 50 per als particulars està avalada per les entitats ecologistes, les quals rebutgen l´anual perquè significaria un increment de les immersions realitzades a l´any respecte de les que es fan amb la quota diària.
No obstant això, la Junta Rectora del Parc la va aprovar i el seu president, Narcís Coll l´ha defensat perquè «és un sistema adaptatiu ja que es farà un seguiment de cada zona i si es veu que una empitjora, s´hi reduirà el nombre d'immersions».
Fuga de turisme
Malgrat que va acordar-se aquest canvi, mai s'ha arribat a desenvolupar perquè el Pla Rector d'Usos i Gestió (PRUG) de les illes Medes roman «encallat» a l'espera que el Govern el tramiti definitivament, va comentar Genís Dalmau. Els centres de busseig de l'Estartit recorden que la restricció només es dóna a les Medes, i no a l'altre parc natural de la Costa Brava, el del Cap de Creus, exempt de limitacions i taxes.
Davant d´aquesta sitaució, els empresaris reclamen una «actualització» de la norma i llancen un dard al departament de Territori i Sostenibilitat. «L'oferta que en aquests moments tenim no és la que vol la demanda. Si els nostres clients no troben el que volen a les Medes o a la Costa Brava, triaran una altra destinació turística que no és Catalunya. Si això és el que vol l'administració, endavant, continuem així. Entre tots farem que els turistes no vinguin», va manifestar Dalmau.
