Sant Feliu recuperarà la històrica senyera encarregada per Rafael Patxot

El mecenes va demanar per carta a Josep Irla l'any 1938 el retorn de la bandera que havia deixat a Catalunya al marxar a l'exili

07.06.2016 | 14:33
Una restauradora treballant en l´estabilització de la senyera històrica encarregada per Rafael Patxot · ACN

Sant Feliu de Guíxols celebrarà el 2 de juliol l'acte de retorn a Catalunya d'un símbol, la senyera que havia encarregat el mecenes Rafael Patxot i Jubert, que durant la Guerra Civil va ser ocultada i va patir un llarg exili. La bandera va onejar durant dècades a l'observatori astronòmic que Patxot tenia a la seva casa guixolenca fins a l'inici de la Guerra Civil. Amb l'exili del mecenes a Suïssa, deixa a Catalunya la senyera, que no retorna a les seves mans fins l'any 1951, 13 anys després de demanar-ho per carta al llavors president del Parlament, Josep Irla. Fa poc més de dos anys, la senyera va ser traslladada a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans, i ara es troba en procés d'estabilització. El retorn a Sant Feliu suposarà una restitució dels danys morals que l'ajuntament franquista va provocar a Patxot i de reconeixement a la seva figura. La senyera presidirà la sala de plens de l'ajuntament.

La senyera centenària "esquinçada i esfilagarsada", víctima del patiment "com el mateix país", segons ha explicat l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, tornarà al municipi 120 anys després d'haver estat hissada en un des edificis més singulars de la ciutat, l'Observatori Astronòmic Català. Requisada amb el conjunt de l'edifici durant la repressió franquista, l'any 1951 va ser retornada al seu propietari, exiliat a Suïssa. Des de fa poc més de dos anys, la senyera va arribar del seu exili fins a l'Institut d'Estudis Catalans.

Nexe d'unió entre Irla i Patxot
La bandera explica una part de la història de Catalunya, la d'aquells que van haver de marxar pel franquisme, i esdevé un nexe d'unió entre dos dels personatges més rellevants de la història de Sant Feliu, Rafael Patxot i Josep Irla.

Com Patxot, Josep Irla és guixolenc i va ser president de la Generalitat a l'exili. Quan encara Irla era a Catalunya i amb les tropes franquistes avançant a Catalunya, Patxot li va demanar per carta des de Suïssa el novembre de 1938 que intentés recuperar la senyera, fos quin fos l'estat amb què la trobés.

Segons Patxot explica en la missiva, no li feia res trobar la bandera "esquinçada" perquè coneixia, assegura, "les fetes de la bèstia humana que la perversió moral de les preteses autoritats civils i espirituals amb les quals he bregat anys i panys" des de la seva "catalanitat empordanesa". La bandera, però, no va tornar a mans de Patxot fins l'any 1951 i la manera com ho va aconseguir és encara una incògnita.

L'Ajuntament pretén impulsar així un acte de reparació amb la família, de reconeixement dels danys morals que l'Ajuntament franquista va causar a Rafael Patxot, a la seva figura i a les seves propietats. "La labor Patxot feta a les institucions catalanes és immensa i la senyera és un símbol que representa el patiment, la lluita, la confiscació i l'exili durant 80 anys. 120 anys de ser hissada torna a la ciutat de la qual no hauria hagut de sortir", ha reblat Motas.

Estabilització de la peça
La senyera és de llana amb lligament de tafetà i, a la banda superior, el teixit és de cotó. Les quatre barres tenen 2,35 metres de llarg –una de les quals es troba esquinçada- i 1,85 metres d'ample.

La intervenció de conservació i restauració de la senyera s'està centrant en l'estabilització. S'han prioritzat els processos mínims per frenar l'avenç de les degradacions, cercant l'equilibri amb la conservació de marques conseqüència de la seva trajectòria i fent prevaldre el seu valor històric i simbòlic per sobre de l'estètic o material.

2 de juliol, acte de catalanitat i de rebuig al feixisme
El 2 de juliol d'aquest any, Sant Feliu de Guíxols celebrarà un acte que vol ser un reconeixement a la figura de Patxot, de catalanitat i de condemna al feixisme. I tot, a través de la bandera, que tornarà a Sant Feliu 120 anys després d'onejar per primera vegada.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, presidirà l'acte, on s'hi ha convidat els expresidents del Parlament i tots els ciutadans que "vulguin viure el retorn d'un símbol", segons ha explicat el mateix alcalde.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema