La investigació aposta per malles de 50 mm per a la pesca de la gamba

És el resultat de les proves de la recerca per reduir les captures d'exemplars juvenils

13.06.2016 | 07:25

La tercera edició de la Fira de la Gamba de Palamós celebrada ahir va complementar-se amb un taller per a la millora de la gestió de pesca d'aquest crustaci. L'objectiu d'aquesta jornada va ser posar en comú les experiències i processos que se segueixen a Palamós per aconseguir una pesca sostenible de gamba vermella, un objectiu que des del 2013 apliquen els pescadors del port palamosí a través del pla de gestió. A més del cas de Palamós, també es va exposar el de Maó, on comparteixen l'objectiu d'una pesca viable i compten amb proves sobre les portes d'arrossegament i sobre la millora en la selectivitat de les captures.
Precisament, en la roda de premsa de presentació d'aquesta Fira, el patró major de la confraria de Palamós, Francesc Benaiges, va exposar que pesquen "massa gamba petita", la qual té menys valor comercial que la mitjana i la gran. Ahir, l'investigador i biòleg de l'Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques Joan B. Company va exposar els resultats de les proves que han fet amb les malles de les xarxes, els quals han mostrat que les quadrades de 50 mil·límetres de forat són les que deixen escapar més gamba petita. Company va exposar que aquesta malla de 50 mil·límitres quadrada permet deslliurar fins a un 80% de la gamba petita; mentre que la que utilitzen actualment els pescadors de Palamós també és quadrada, però el forat és de 40 mil·límetres. Aquesta permet escapar entre un 20 i un 30% de la gamba petita que queda dins de les xarxes. L'investigador descarta les tradicionals malles amb forma romboïdal perquè quan s'estiren la forma que tenen fa que el forat es tanqui i no s'escapi res, mentre que les que tenen forma quadrada no es tanquen i permeten que la gamba petita surti.
El biòleg va afegir que amb la utilització d'aquestes malles amb el forat més gran s'aconsegueixen dos dels objectius pels quals van iniciar la investigació: per un costat, es redueix la captura excessiva de gamba petita i, per l'altre, i que és conseqüència de la primera, es protegeix el crustaci i provoca que hi hagi més gamba mitjana i gran al mar, que són les mides que tenen més interès comercial.
La investigació de les malles per millorar-ne la selectivitat s'ha complentat amb la de les portes d'arrossegament, que ha portat el geòleg Pere Puig. L'objectiu era trobar-ne unes que no llaurin el fons marí on es pesca la gamba -entre 600 i 800 metres de profunditat. El pas de les portes arrassa el fons, el deixa erm i, per tant, elimina els hàbitats de la gamba. La solució són portes menys pesades i, per a les barques més grans, portes que no toquen el fons. Per a Company, els resultats de les proves experimentals en les malles de les xarxes i en les portes de les xarxes són "inequívocs".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema