Una jutge de Barcelona ha arxivat la causa oberta a l'exconseller de Política Territorial durant el tripartit Joaquim Nadal, que estava acusat d'una suposada estafa a un promotor per ocultar-li que uns terrenys que li van oferir com permuta a Santa Cristina d'Aro (Girona) eren inundables.

En un acte, a què ha tingut accés Efe, la titular del jutjat d'instrucció número 25 de Barcelona acorda arxivar la querella per prevaricació i estafa presentada pel promotor immobiliari, tal com sol·licitava la Fiscalia, a l'entendre que malgrat que la decisió d'oferir la permuta va poder tret encertada, no constituïa delicte.

A més de per a Nadal, que va declarar com investigat al novembre de 2014 arran d'aquest cas, la causa també ha quedat arxivada per l'exgerent de l'Institut Català del Sòl (Incasol) Emili Mas, que també estava imputat per prevaricació i estafa.

Nadal i Mas van ser imputats arran d'una investigació portada a terme per la Guàrdia Civil per ordre de la jutge, després d'admetre a tràmit la querella presentada per la societat Varal Real Estate SL, que va denunciar que va ser estafada perquè la Generalitat li va oferir el 2006 com permuta uns terrenys inundables perquè renunciés a construir un polígon al paratge natural de Solius, a Santa Cristina d'Aro.

L'empresari havia comprat al juliol de 2005 per 6 milions d'euros una finca al sector de Molí de Reixac -que a l'abril d'aquell any acabava de ser definit com a zona urbanitzable industrial- per desenvolupar els seus plans industrials.

No obstant això, el projecte de l'empresari es va topar amb una forta oposició veïnal i ecologista, per l'alt valor natural i paisatgístic de la zona on es volia aixecar el complex.

Finalment, l'11 d'octubre de 2006, l'empresari va signar un conveni amb l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i l'Incasòl, en virtut del qual Varal va vendre a la Generalitat el 50% de la finca de la zona de Reixac per 7,5 milions d'euros, renunciant al desenvolupament industrial de la zona, i va adquirir a canvi com a permuta drets urbanístics a la zona industrial de Bernades, que van resultar ser inundables.

Abans de sol·licitar l'arxiu de la causa, la Fiscalia Anticorrupció va apuntar que es podia considerar "inicialment com a detonant" del canvi de postura de les administracions sobre el projecte industrial al Molí de Reixac el fet que una societat de l'empresari José Manuel Lara havia adquirit la finca Can Dalmau, pròxima a aquella zona.

Nadal, que va declarar com a imputat davant la jutge el 2014, ha sostingut des que va transcendir la investigació que es va limitar a actuar en defensa dels ecologistes, i no de la família Lara, ja que el va moure l'interès col·lectiu per protegir la integritat ambiental de la vall de Solius.

En l'escrit en el qual acorda arxivar aquesta causa, la jutge Elena Carasol conclou que hi havia "suport normatiu" que avalava l'actuació administrativa investigada i adverteix que Varal coneixia que els terrenys de la permuta eren inundables i que això va ser un extrem "intranscendent" per a l'empresari.

Per aquest motiu, la jutge estima, d'acord amb els arguments esgrimits per la Fiscalia Anticorrupció a l'hora de sol·licitar l'arxiu de la causa, que l'actuació investigada "va ser desencertada, però no constitutiva d'infracció penal".

La jutge va més enllà i sosté que, segons la jurisprudència, "no n'hi ha prou doncs amb la mera il·legalitat de la resolució que pot ser producte d'una interpretació errònia, equivocada o discutible, com en tantes ocasions ocorre, sinó que cal alguna cosa més. Ha de tractar-se d'una il·legalitat flagrant i clamorosa de manera que, si existís algun dubte raonable sobre la legalitat o il·legalitat de l'acte, ha de descartar-se el delicte", afegeix.

El querellant ja ha interposat un recurs contra la decisió de la magistrada d'arxivar la causa, en sostenir que els terrenys oferts en permuta a Varal Real Estate "no tenen cap valor econòmic ni s'espera que el puguin tenir", per això es va tractar d'una transmissió que ha "perjudicat econòmicament" el promotor.

"Varal Real Estate SL ha estat objecte d'un engany penalment rellevant", adverteix el recurs, en el qual el promotor sosté que si les parts no li haguessin "ocultat" les seves intencions, no hauria signat el conveni urbanístic i hauria efectuat l'operació "en el moment idoni i en condicions diferents".