Honors ganxons a la senyera de Patxot

Carles Puigdemont afirma que «som a punt d'aconseguir allò pel que ell va lluitar: un país lliure, independent i decent»

03.07.2016 | 07:53
Honors ganxons a la senyera de Patxot

La senyera «esquinçada i esfilagarsada» del mecenes Rafael Patxot ja torna a ser a Sant Feliu de Guíxols. La bandera va onejar durant dècades a l'observatori astronòmic que Patxot tenia a la població però la va haver de deixar enrere quan va fugir a l'exili, amb l'esclat de la Guerra Civil. Anys després, va aconseguir recuperar-la tot i que estava en mal estat.

Durant l'acte de retorn a Catalunya del símbol, el president Carles Puigdemont va assegurar que la senyera recorda a tot el país que la generació de Patxot «ens va salvar la memòria i ens va salvar la nació».

«La nació, igual que la bandera, va ser esfilagarsada, esquinçada i la van intentar destruir i ells ens la van poder salvar», va afirmar Puigdemont, que afegeix que Catalunya està «a punt d'aconseguir allò pel que va lluitar gent com Patxot, un país lliure, independent i decent».

Un acte «de justícia, de dignitat i de memòria» va servir aquest dissabte per celebrar el retorn de la senyera del ganxó Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols. L'acte, presidit pel president del Govern, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va servir per «tancar ferides» i «reivindicar» la figura de Patxot, que amb l'esclat de la Guerra Civil va haver de fugir de Catalunya i es va exiliar a Suïssa.

Quan va marxar, va deixar enrere una senyera que durant dècades havia onejat a l'observatori astronòmic que tenia a Sant Feliu de Guíxols. Al llarg dels anys, la va intentar recuperar, fins i tot escrivint una carta a un altre ganxó il·lustre, el president Josep Irla. No ho va aconseguir fins a l'any 1951, després d'un llarg i dur litigi contra les autoritats franquistes. Quan la va recuperar, la senyera estava esquinçada i feta malbé.

La lluita d'una generació

El president del Govern, Carles Puigdemont, va ressaltar que «l'empeny» de Patxot per recuperar la senyera és un exemple de la lluita de tota una generació obsessionada en «mantenir viva» la nació. «Pel capteniment que han tingut grans homes del país, com Patxot, Irla, Gaziel o Rahola, per posar-la a disposició de generacions futures que algun dia, elles sí, podrien gaudir de la conquesta de la llibertat que tants anys va costar», va afirmar Puigdemont.

El president va assegurar que Catalunya «està a punt d'aconseguir allò pel que van lluitar tota aquella gent, un país lliure, independent i decent, basat en la cultura, el respecte i la coexistència amb altres pobles del món».

Puigdemont va parafrasejar, com ja va fer quan va prendre possessió del càrrec, un altre ganxó de l'època, Gaziel, i va reiterar que és «fal·lible però insubornable». «Perquè així és com vull qu sigui el meu país, que és com han estat els grans homes d'aquest país».

Finalment, va destacar el president, l'acte d'ahir és també «un acte de memòria com la que tenen els països decents», de record i respecte cap a les generacions que «van haver de fugir morir o perdre les arrels» i també de reivindicació de qui va ser Patxot, que «mai no es va arronsar, mai no es va agenollar».
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, es va comprometre a continuar lluitant contra els feixismes que, durant la Guerra Civil i la dictadura, van portar catalans lluny de casa seva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema