El Tribunal Suprem ha donat cop de porta definitiu a l'intent que va fer la Generalitat per legalitzar l'abocador de Vacamorta a través d'un pla especial, aprovat el 2011. L'alt tribunal ha desestimat un recurs interposat per l'antiga gestora, Recuperació de Pedreres SL, i ha confirmat allò que en el seu dia ja va sentenciar el Tribunal Superior de Justícia (TSJC): que el pla especial s'havia d'acompanyar d'un estudi d'impacte ambiental que no es va fer. El Suprem dóna la raó a l'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, que va ser qui va demanar als tribunals que tombessin el pla, i obliga Recuperació de Pedreres a pagar les despeses del procés. Com a mínim 4.000 euros, que és el que va costar l'advocat del consistori.

La sentència del Suprem, que és ferma i no admet recurs, permet tancar del tot un litigi que feia anys que s'arrossegava als tribunals. L'any 2014, el TSJC ja va tombar aquest document. Aleshores, l'alt tribunal català va declarar el pla especial «nul de ple dret» i, per tant, el va invalidar. La sentència va concloure que el document era incomplet, perquè amb abocadors com el de Vacamorta (que cada dia rebia més de 300 tones de deixalles) calia acompanyar el pla amb un informe ambiental complert. Això, però, no es va fer. La Generalitat, simplement, va adjuntar-hi un estudi ambiental de l'any 2003.

Després de conèixer la sentència del TSJC, l'empresa gestora de l'abocador va elevar el cas al Suprem. Recuperació de Pedreres SL va presentar un recurs de cassació que, ara, l'alt tribunal espanyol ha tombat.

El motiu que el Suprem esgrimeix a la seva sentència, de fet, és el mateix que en el seu dia ja va posar en relleu el TSJC. Segons recull la sentència, l'estudi ambiental del 2003 no era «admissible» per tirar endavant el pla especial.

«La llei disposa que l'avaluació ambiental d'un pla no exclou l'avaluació d'impacte ambiental deddls projectes que se'n derivin», precisa el Suprem. A més, recorda que, en el moment en què es va tramitar el pla especial, ja feia vuit anys que s'havia redactat l'estudi ambiental, i que per tant calia fer-ne un de nou. Un estudi ambiental, el del 2003, que va servir per donar llicència a l'abocador i que, com subratlla el Suprem, «també ha estat anul·lada judicialment».

Encara hi ha les deixalles

Aquesta nova resolució arriba un any i mig després que a l'abocador de Vacamorta ja no s'hi aboquin deixalles, però permet tancar un litigi urbanístic que feia cinc anys que s'arrossegava. Ara, la incògnita es troba en veure què passarà amb els 2,2 milions de tones de deixalles que encara s'amunteguen al subsòl del paratge.

Complint les sentències judicials, la Generalitat va ordenar la clausura de l'abocador al novembre del 2014. El TSJC, però, obliga a treure les escombraries del paratge i a restituir la situació en què es trobava l'any 2000, quan s'hi van començar a llençar deixalles.