Josep Maria Rufí (ERC-Junts) va encetar ahir la seva segona etapa com a alcalde de Torroella de Montgrí, després de ser-ho del 2009 al 2011. Ho va fer després d'una moció de censura, «un fet poc corrent» però que la llei «preveu i que fer-ne ús és del tot legítim». Rufí va justificar la necessitat de la moció de censura per «la recerca indispensable d'una majoria de govern alternativa per tirar endavant el municipi i fugir de la inacció, el desprestigi i el conformisme que un municipi com Torroella de Montgrí, en cap cas es pot permetre».

Rufí va exposar que en l'any de govern amb CDC es va posar de manifest «la falta de sintonia entre els dos socis del govern», el qual seguia en minoria, motiu pel qual van decidir deixar el govern «i liderar una alternativa majoritària necessària per donar estabilitat a l'Ajuntament». «Les causes d'aquest trencament són diverses, però no negaré que la falta de respecte a un acord del Ple amb l'ús del vot de qualitat en junta de govern ha estat el detonant final -l'episodi dels correbous, en què Jordi Cordon ha insistit sempre que aprovar una moció no és el mateix que un acord de ple-». Rufí va exposar que la voluntat del nou equip de govern és recuperar el «prestigi perdut, la bona imatge».

I va exposar les prioritats que es plantegen com a projectes de municipi: el desenvolupament de la zona esportiva, la biblioteca de l'Estartit, el centre d'interpretació de les Illes Medes al port i el passeig marítim, projectes que «tindran un impuls decidit pel nou govern» També vol reduir el deute fins a un 64% a final del mandat, amb ajudes a les famílies rebaixant la pressió fiscal (entre les quals, reduir un 10% la taxa d'escombraries durant aquest mandat).

El programa de la moció de censura que ahir es va votar a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí per convertir Josep Maria Rufí (ERC-Junts) en nou alcalde i enviar a l'oposició Jordi Cordon i el grup de CDC no es va desviar ni un mil·límetre del guió previst. Com a vencedor, el republicà va oferir un missatge institucional, moderat però amb algun dard per a l'alcalde sortint (sense esmentar-lo), de futur i de mà estesa als que estaran a l'oposició (CDC i COET, pendents de veure què passa amb la CUP, si entra o no al govern); com a derrotat, Cordon es va desfogar amb els impulsors de la moció de censura.

Els quatre grups que van donar suport a la moció de censura (ERC-Junts, UPM, LEST i la CUP) ja havien explicat al seu moment les raons que els portaven a tirar-la endavant (tenir un govern amb majoria i estable, tirar endavant un programa electoral o expulsar de l'alcaldia Cordon), i les van repetir ahir.

Per contra, el ja exalcalde havia mantingut silenci més enllà d'afirmar que l'«ànsia de poder» de Rufí era el que el feia fora de l'alcaldia. Ahir, aquesta contenció de tants dies es va destapar carregant contra tothom i passant comptes de l'anterior mandat amb Sandra Bartomeus, que va ser regidora de CiU del 2011 al 2014 i que ara és la número dos de la coalició d'ERC i Junts -«no és persona de confiança», va afirmar Cordon.

El convergent va recuperar que, amb Rufí d'alcalde, «torna l'època més fosca que ha viscut mai el nostre Ajuntament i municipi, amb actituds dèspotes, arrogants i autoritàries que havien passat a millor vida, però malauradament tot torna i ara tornarem a viure el modus operandi del nostre alcalde, que dubto que hagi canviat».

També va atacar ERC-Junts en general: «Si una cosa he pogut detectar i descobrir, és que en política no pots ser una persona honesta, amb moral, amb sentiments, coherent i pensar en l'interès general. Avui es posa de manifest la hipocresia, la falsedat, l'arrogància, l'egoisme, la mentida i la traïció», en referència al fet que un any enrere CDC i ERC-Junts van signar un acord perquè formessin govern fins al 2019, «la qual cosa implica per ambdues parts no presentar cap moció de censura», deia el pacte. Als regidors d'UPM els va comentar que votants del partit li havien mostrat el seu desacord amb el pacte amb ERC-Junts i va predir que el futur per aquest partit «no serà bo per l'experiència entre els anys 2007 i 2011».

A la CUP els va acusar de canviar els seus principis «en funció dels interessos particulars i partidistes» i d'odiar CDC. Per LEST, amb qui va ser soci l'anterior mandat, va tenir unes paraules similars a les que va dedicar a ERC-Junts: «Fins a obtenir l'EMD, i com a molt fins un dia després, CDC i jo mateix semblava que érem els herois de l'Estartit». Una situació que deu haver canviat ja que va afirmar que l'EMD «està en les pitjors mans possibles (presideix la institució Genís Dalmau, de LEST)».Ni Rufí ni Bartomeus van respondre Cordon

. Però sí els altres promotors de la moció de censura, breument. Robert Huertas, de la CUP, va manifestar que «creiem que hem fet el que s'espera de nosaltres». Sílvia Comas (LEST) va recordar que si tots els partits miressin al passat «tothom estaria a l'oposició» -pactar amb Rufí va aixecar recels dins de la formació-. Finalment, Jordi Colomí (UPM) va recomanar a Cordon «fer autocrítica» ja que la moció de censura va prosperar amb el vot d'11 dels 17 regidors que formen l'Ajuntament de Torroella.