Torroella derogarà els acords d'exaltació franquista aprovats entre el 1939 i el 1975

Són un total de 10, com batejar com a 'Pont del tinent general Orgaz' a l'actual Pont del riu Ter

01.12.2016 | 08:40

L'equip de govern de Torroella de Montgrí (ERC-Junts, UP i L'EST) portarà al ple d'aquest dijous una proposta d'acord per tal de derogar els acords d'exaltació franquista que va adoptar el consistori entre els anys 1939 i 1975. En total són 10, entre els quals hi ha el que fa referència al nom del pont del riu Ter batejat oficialment com a 'Pont del tinent general Orgaz' o la contribució amb 50 pessetes a la construcció del Valle de les Caídos. Amb aquesta proposta, que es preveu que tiri endavant perquè tenen majoria, es vol recordar que aquests acords es van prendre en un moment de "pèrdua de drets, llibertats i vides humanes, enmig d'una repressió que va obligar a milers de persones a exiliar-se".

L'alcalde, Josep Maria Rufí, subratlla que va ser una etapa basada en "l'opressió, en la imposició i en l´aniquilació de les institucions legítimes de Catalunya, que va acabar amb la voluntat democràtica del poble català condemnant-lo a gairebé 40 anys de dictadura i terror". I defensa que aquesta derogació dels acords és pertinent de fer-ho ara, "en democràcia i en ple procés de construcció nacional".

En un comunicat, l'equip de govern de Torroella de Montgrí manifesta que aquest gest institucional s'emmarca en l'esperit de la Llei del Memorial Democràtic i la Llei de la Memòria Històrica que, entre d'altres mesures, ordena la retirada de tots els símbols i monuments públics que honorin o recordin al franquisme, exaltin l'aixecament militar i la Guerra Civil. En aquest sentit, l'Ajuntament va inaugurar l'11 de Setembre de 2010 un monòlit en homenatge als més de 300 presoners que van ser obligats a treballar en la reconstrucció del Pont del Riu Ter entre l'estiu i el desembre de 1940. El monòlit forma part de la Xarxa d´Espais de Memòria Democràtica de Catalunya i també vol recordar les víctimes de la Guerra Civil i la pèrdua de drets i llibertats que va comportar el franquisme.

Per altra banda, Rufí acusa l'Estat de no haver assumit el "deure de complir els tres principis fonamentals de veritat, justícia i reparació, amb les víctimes de la dictadura feixista i familiars d´aquestes" i de "bloquejar" des dels òrgans judicials "qualsevol iniciativa encaminada a aquest objectiu". També li retreu no haver destinat els recursos per donar suport a l´exhumació de fosses, investigació de crims i reconeixement de víctimes.

Els acords que s'invalidaran

En total són 10 acords d'exaltació franquista que es van aprovar entre els anys 1939 i 1975. El primer fa referència al pont sobre el riu Ter com a 'Pont del tinent general Orgaz' (23 de febrer del 1940). La inauguració oficial va arribar després que es reconstruís amb la mà d'obra de presoners de guerra republicans. En relació amb el nom del pont, també es proposarà aprovar oficialment la denominació Pont del Riu Ter, que és com se l'anomena actualment. L'Ajuntament no havia fet oficial el canvi de nom fins a dia d'avui.

També hi ha un acord de l'any 1940 per nomenar fill predilecte de la vila al comandant d'enginyers Juan Cámpora Rodríguez, cap de les tropes que van vigilar la reconstrucció del pont, i un altre en reconeixement al tinent Gordillo, arquitecte de la Creu dels Caiguts que es va instal·lar al capdamunt del passeig de l'Església.

Per altra banda, es recullen també contribucions econòmiques a la causa franquista, com ara l'aportació de 50 pessetes a la construcció del Valle de los Caídos (1943); una altra de 5.000 pessetes per la compra del solar on s'ha de construir la caserna de la Guàrdia Civil a Girona (1944), així com 1.073,40 pessetes a l'homenatge de Catalunya al general Franco (1946). L'últim acord sobre aportacions és del 1955 quan l'Ajuntament s'adhereix a l'homenatge a Calvo Sotelo amb 300 pessetes.

També es derogarà l'acord de regalar una pintura de Josep M. Mascort al tinent general Luis Orgaz, que se li entrega a Madrid (1945), i el d'enviar un agraïment al general Franco per les obres del moll de l'Estartit (1946).

El darrer acord que es deixarà sense efecte és del 1971 quan l'Ajuntament es va adherir a l'homenatge al General Franco amb motiu dels 35 anys com a cap d'estat.

La història del Pont del Ter

L´any 1939, tropes republicanes en retirada van dinamitar el pont de Torroella de Montgrí amb la finalitat de retardar l´avanç dels franquistes. Després de la seva reconstrucció per ordre del Ministeri d´Obres Públiques, una riada va fer caure alguns suports i el pont es va enfonsar. Ja al 1940, batallons disciplinaris de treballadors van començar les obres a instàncies del Servicio Militar de Puentes y Caminos. Els batallons estaven formats per presoners de guerra republicans que servien de mà d´obra per la reconstrucció de les infraestructures destruïdes durant la guerra. Les autoritats franquistes van inaugurar el pont el desembre de 1940 sota el nom Puente del General Orgaz.

Més de sis dècades després, el pont de Torroella de Montgrí va ser remodelat i rehabilitat de nou. Va ser el 2006, moment en què es va enderrocar el monòlit franquista en què apareixia el nom del general. Prèviament, en una moció presentada al Ple el 15 de juliol de 1995, sobre l´adequació de les entrades de Torroella, es va acordar col·locar una placa que recordés les persones que varen participar en la construcció del pont sobre l´escut franquista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

El Baix Empordà

Palamós inicia demà la 12a edició del mercat de la joguina solidària

Aquesta iniciativa, que es repetirà el 17 de desembre, permet fer arribar jocs a les famílies amb...

Un incendi calcina nou vehicles estacionats a Palafrugell

Segons les primeres hipòtesis, l'origen de les flames hauria estat fortuït i, en tractar-se d'un...

La reunió sobre el procés participatiu de Begur aplega uns quaranta veïns

La reunió sobre el procés participatiu de Begur aplega uns quaranta veïns

?Aquesta primera trobada es va fer al local polivalent d'Esclanyà, i la segona es farà avui a la...

Un incendi calcina nou cotxes a Palafrugell

El foc ha fet caure la pintura d'una façana i ha cremat el baixant d'aigües d'un edifici

La reforma del passeig Marítim de l´Estartit puja 5,1 milions d´euros

La reforma del passeig Marítim de l´Estartit puja 5,1 milions d´euros

La reforma del passeig Marítim de l'Estartit així com de la façana urbana que...

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema