ACN Palamós .- Els pescadors de corall vermell han mantingut aquest dimecres una reunió amb la Direcció General de Pesca i Afers Marítims per intentar buscar una alternativa a l'ordre de prohibir-ne l'extracció el 2018 amb una moratòria de deu anys prorrogables. Els afectats, però, afirmen que n'han sortit "molt decebuts" per la "falta de voluntat" del Govern a tirar endavant mesures compensatòries, com ara ajuts o a la recol·locació dels deus pescadors que fins ara tenien llicència i que enguany només hi haurà llicència per a cinc. "No ens donen cap possibilitat de treballar, ni tan sols en aigües exteriors, que no és competència seva", lamentava l'advocat que els representa, Guillem Bossacoma. És per això que ara es plantegen demanar a l'Estat, que és l'autoritat competent, si poden pescar a aquesta zona mentre la prohibició de la Generalitat està vigent.
La reunió s'ha fet aquest dimecres a Barcelona, a la seu de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, amb la presència del seu director, Sergi Tudela. Del sector pesquer hi havia el patró major del Port de la Selva, Josep Manel Perelló; el president de la confraria de Palamós, Antoni Albalat, el coraller més veterà i el president de la futura associació de corallers, Marc Cerdà.
L'advocat que representa els pescadors, Guillem Bossacoma, ha reconegut que no ha anat com esperaven i que n'han sortit "molt decebuts". "Ens ha agafat molt per sorpresa perquè esperàvem una mica més de bona predisposició però ens han vingut a dir que no hi ha res més a fer perquè tot ja està decidit", ha afirmat. Es queixen que des de la Generalitat no s'ha fet cap gest per buscar una solució tot i que s'han plantejat "moltes opcions", com ara oferir algun ajut durant uns anys per compensar la prohibició o recol·locar els pescadors que a partir del 2018 perdran la feina.
La proposta estrella que tenien pensat defensar, com era el pla de gestió, tampoc s'ha entès com a una alternativa a la veda per part dels responsables de la Direcció General de Pesca, que els han emplaçat a fer-ho en els pròxims anys per ells mateixos així com un estudi exhaustiu de l'estat de les colònies de corall vermell. Per Bossacoma, aquesta opció és inviable: "Si els pescadors no poden treballar, no podran fer un pla de gestió perquè només faran que acumular deutes i hauran d'emigrar".
Poder pescar en aigües exteriors
Durant la reunió, els pescadors han alertat que la mesura de prohibir durant 10 anys prorrogables la pesca del corall vermell comportarà un augment dels furtius i que s'ha pres basant-se en un estudi científic que "no s'ajusta a la realitat". La resposta, però, ha estat que el Govern està decidit a implantar la prohibició. "No ens han donat ni la possibilitat de treballar ni tant sols en aigües exteriors, que no és competència seva, i ara no ens queda cap altre més sortida que recórrer l'ordre de la Generalitat i presentar al·legacions", ha lamentat Bossacoma.
La Generalitat té competència en aigües interiors mentre que la regulació en aigües exteriors pertany a l'Estat. I aquest és un aspecte que volen explorar a nivell legal. De fet, es plantegen anar a Madrid per demanar si poden pescar en aigües exteriors mentre l'ordre de la Generalitat tingui vigència. Per Bossacoma, "jurídicament no està tan clar que per imperatiu legal el Govern pugui tancar-ho tot; Madrid és competent en el seu espai també".
El Govern descarta els ajuts i anima a la reconversió del sector
Des de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims s'ha volgut precisar que la reunió oficial va tenir lloc fa dues setmanes i que el que s'ha fet aquest dimecres ha estat atendre la demanda del col·lectiu de pescadors de trobar-se de nou.
El director general, Sergi Tudela, ha explicat a l'ACN que se'ls ha ratificat la informació que ja se'ls va donar, referent a la prohibició de la pesca del corall vermell durant deu anys prorrogables, i que s'ha fet basant-se en un estudi científic elaborat per 14 experts en la matèria. L'informe assenyalava que el 90% de les poblacions de corall en aigües catalanes estan en un estat de conservació "crític" i recomanaven que es deixés d'explotar comercialment aquest recurs natural per un període de 20 anys, amb l'objectiu de facilitar la seva recuperació.
Tudela ha subratllat que el corall no és propietat dels pescadors sinó que és un recurs natural que cal preservar i que el Govern ha de "vetllar pels interessos col·lectius". Malgrat tot, afirma que els ha emplaçat a participar en el seguiment científic que tenen previst fer tot i que no hi ha encara un calendari. En aquest sentit, ha obert la porta a reavaluar l'ordre de la prohibició en cas que la comunitat científica constati en un futur que les colònies de corall estan millor del que es pensava. A dia d'avui, però, "el que preval" és l'estudi elaborat pels científics on es recomana aturar l'explotació comercial.
Com que la recuperació de les colònies de corall requerirà el seu temps, la Generalitat ha plantejat als pescadors que reconverteixin la seva activitat en una altra de "baix impacte" com podria ser organitzar visites de coralls per a turistes. També se'ls ha comentat que actualment hi ha fons europeus destinats a projectes turístics concrets.
Pel que fa als ajuts o compensacions que reclama el sector, Tudela ho ha descartat de forma taxativa. "Les llicències es circumscriuen a cada temporada en funció de l'estat del recurs i per tant no estan mai garantides d'un any per l'altre". Fins ara n'hi havia deu, aquest any s'han reduït a cinc i l'any vinent ja no se'n donaran.
Finalment, i referent al tema de competències en aigües interiors i exteriors, la Direcció General de Pesca defensa que no hi ha cap dubte. Segons Tudela, hi ha un reial decret del 2013 que regula la pesca de corall en aigües exteriors on es diu, inclosa en una disposició addicional, que l'Estat s'adaptarà a les vedes de la zona adjacent que és competència de la comunitat autònoma. I per tant, aquesta norma obliga a l'Estat a adaptar-se a allò que decideixi la Generalitat.
